L’Èbola

Sóc Lucia Santos, i he decidit buscar informació sobre una altra epidèmia que, a més del coronavirus, afecta zones del món, especialment d’Àfrica.

L’Ebola és una malaltia que va sorgir l’any 1976 a Uganda, Àfrica. Aquesta malaltia es caracteritza per transmetre`s pels fluits corporals com la sang, la saliva etc. Les persones que pateixen aquest virus tenen els següents símptomes: febre alta, vòmit, diarrea, entre d’altres.

Quan es va conèixer l’Ebola a Africa, van morir 224 persones de les 425 infectades que hi havia per aquest virus. El nombre d’afectats va anar augmentant.

Al 2014, dos espanyols que van anar a cuidar als malalts d’Àfrica es van contagiar d’aquest virus. A espanya se’n registren 3 casos i 2 morts.

Avui en dia hi ha mes de 1000 contagiats i 28 morts a tot el món.

BIBLIOGRAFIES/ WEBGRAFIES:

Nadia Ulldemolins

Són Nadia Ulldemolins i us vull parlar d’una pandèmia que va afectar tot el món a principis del segle XX.

La grip Espanyola va ser una pandèmia de grip severa, que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Es va calcular que va infectar un terç de la població mundial i que va tenir un índex de letalitat general superior al 2,5%.

Gràfic sobre l’afectació de la Grip Espanyola a diferents ciutats del món. Font: Wilaweb.cat

Va ser causada per una soca d’Influençavirus. Es creu que el virus es va originar de recombinació entre virus humans. L’origen de la pandèmia és desconegut. Els investigadors van suggerir la Xina, d’on molts treballadors emigraven aleshores cap a Europa i els Estats Units d’Amèrica. La migració podria estar relacionada amb el fet que, el primer cas que es va conèixer de mort per la pandèmia, va ser la d’un soldat estatunidenc destinat a Kansas.

Els símptomes més habituals de la grip espanyola eren; augment ràpid de la febre, tremolors, mal de cap, dolors musculars a l’esquena i les cames i tos seca. Així es va presentar en la majoria dels casos descrits i els pacients es recuperaven al cap d’uns dies de repòs al llit. Però alguns malalts que mostraven signes d’infecció morien en 24 hores.

Hospital de Campanya a Massachusets amb malalts de la Grip Espanyola. Font: Ara.cat

M’ha cridat l’atenció la grip Espanyola, perquè també va passar aquí a Espanya i n’he sentit parlar però mai m’havia informat per a saber què és.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pand%C3%A8mia_de_grip_de_1918

https://diarisanitat.cat/cent-anys-de-la-grip-espanyola-la-pandemia-mes-gran-de-la-historia/

https://www.sapiens.cat/temes/actualitat/les-principals-epidemies-de-la-historia_14643_102.html

La Pesta Bubònica

Sóc Enya Roda Cervera. He triat aquesta pandèmia per demostrar que aquesta situació que vivim s’ha donat en altres moments de la història.

La Pesta Bubònica ha estat una de les epidèmies que s’ha endut més vides.

És un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis. D’un a set dies després de l’exposició al bacteri, es desenvolupen símptomes semblants a la grip. El símptoma més conegut és un o més ganglis limfàtics infectats, engrandits i dolorosos, coneguts com bubons.

La causa generalment és de una picada d’una puça infectada.

Puça transmissora de la pesta bubònica. Font: historia.nationalgeografic.com

El triomf de la mort. Font: historia.nationalgeografic.com

Per diagnosticar i confirmar la pesta és necessari realitzar proves de laboratori. L’ideal és que la confirmació es faci mitjançant la identificació del cultiu de Y. pestis. La confirmació de la infecció es pot fer examinant el sèrum pres durant les etapes inicials i tardanes de la infecció.

Aquest tractament inclou els aminoglicòsids, com ara estreptomicina i gentamicina, tetraciclines i la fluoroquinolona ciprofloxacina.

La primera epidèmia registrada va afectar l’Imperi Romà d’Orient (Imperi Bizantí) i va rebre el nom de Pesta de Justinià després que l’emperador Justinià I s’infectés i sobrevisqués.  La pandèmia va causar la mort d’uns 25 milions (brots del segle VI) estimats a 50 milions de persones (amb dos segles de recurrència).

Per saber-ne més podeu visionar aquest documental:

https://www.youtube.com/watch?v=ZvbgK-w-qyI

 

 

La meva visió de la pandèmia del Coronavirus

Sóc Abril Garrigosa Moreno.

Jo no parlaré sobre una pandèmia en concret. Us faig la meva reflexió personal sobre el tema.

El món ha estat sempre cuidat per les persones que hi viuen, però cada cop la gent el descuida més.

Cada vegada la gent pateix més enfermetats que els causen la mort o que deixen seqüeles importants.

Al 2020 ha arribat una pandèmia que ha causat la mort de molts persones que pateixen enfermetats o a la gent gran. Aquest virus s’anomena coronavirus i és un virus que es contagia molt ràpidament. Per intentar evitar-ho la gent es té que rentar les mans més a sovint i portar una mascareta. Aquest virus ha causat la mort a moltes persones, i per això han fet que la gent ens quedem a casa tancats sense poder sortir; sols es treballadors de supermercats o treballs essencials ho poden fer.

Aquesta no és l’única pandèmia que ha patit el món. N’hi ha hagut moltes al llarg de la història. Però al final de les pandèmies s’acaba surtin i tot torna a ser com normalment.

l’Èbola

L’Ebola és una malaltia rara i mortal en persones i primats no humans. És una febre hemorràgica, una malaltia infecciosa molt greu que afecta els éssers humans. Els virus que causen l’Ebola es troben principalment a l’Àfrica subsahariana. Les persones poden contraure l’Ebola per contacte directe amb un animal infectat (ratpenat o monos, goril·les i ximpanzés no humans) o una persona malalta o morta infectada amb el virus de l’Ebola.

El brot de la malaltia de l’Ebola a l’Àfrica occidental, que va iniciar el març de 2014, va ser el més gran en la història. Gairebé el 40% de les persones que van contraure aquesta afecció durant aquest brot van morir. Els símptomes inclouen febre, mal de cap, mal de coll, debilitat general, dolor abdominal, diarrea, vòmits, sagnat i, sovint, causa la mort.

Recerca de laboratori en solucions per a la malaltia. Font: Wikipedia.

Una vacuna experimental contra l’Ebola ha estat comprovada amb un 100% de probabilitat per l’OMS, la vacuna es diu rVSV-ZEBOV.
Penso que cada vegada hi ha més virus al món, són més immunes a les vacunes i per això hem de tenir una bona higiene i cuidar-nos per tenir una bona salut.

Per saber-ne més:

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001339.htm https://es.wikipedia.org/wiki/Enfermedad_por_el_virus_del_%C3%89bola https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/ebola-virus-disease https://www.who.int/csr/disease/ebola/faq-ebola/es/ https://www.msf.es/nuestra-accion/ebola https://es.wikipedia.org/wiki/Ebolavirus https://www.cdc.gov/vhf/ebola/

La verola

Sóc  Núria Ferrer i us parlaré sobre la verola

La situació en la que ens trobem es totalment nova per nosaltres, però no es la primera vegada que la humanitat es troba en una situació així. No oblidem les epidèmies que en el passat van causar tantes morts i que encara ara ens plantegen dubtes.

Jo us vaig a introduir la Verola, una malaltia amb una constància d’existència d’almenys 3.500 anys fins que el 1980 va ser completament eradicada.

La Verola era una malaltia infecciosa i contagiosa, que podia causar la mort en un de cada tres infectats. Tenia dues formes de manifestar-se: la variola major que provocava febres altes i una erupció extensa sobre la pell, era la més comuna amb més d’un 30% de mortalitat, i la verola menor que es més lleu i menys comuna, amb només un 1% de mortalitat.

Vacuna de la verola. Font: El MUndo.es

Es transmetia mitjançant el contacte, per contraure la malaltia era necessari que el contacte fos directe i prolongat. També podia transmetre’s per mitjà del contacte directe amb fluids corporals o amb objectes contaminats, com bufandes, llençols o roba.

Cartell recomanant la vacunació contra la verola. Font; BBC News

Una persona podia ser contagiosa quan començava la febre, però la seva màxima capacitat de contagi era quan la l’erupció començava a aparèixer. Generalment, en aquesta etapa la persona infectada estava molt malalta i no podia desplaçar-se. La persona infectada era contagiosa fins que li havia caigut l’última crosta de l’erupció.

La verola o pigota

Sóc Blai Jovaní i us vull parlar sobre l’epidèmia coneguda popularment com a pigota

Malatia infecciosa greu i contagiosa que pot ser mortal produïda per un virus (Poxvirus variolae). Existeix des de fa 3500 anys.

El contagi és per contacte directe i prolongat entre persona i persona per inhalació del virus contingut a l’aire (aerosol de mucosa oral, nasal, faríngia d’un infectat). També per contacte amb fluids corporals infectats o objectes contaminats com roba. Travessa la placenta. No hi ha portador asimptomàtic. La mortalitat de la forma major arriba al 30%. La de les menors és de l’1%.

Període d’incubació de 12 dies, asimptomàtic. A continuació i sobtadament, els pròdroms, amb febre alta, mal de cap, esgarrifances, mal d’esquena, vòmits. Als 12-15 dies surten unes taques vermelles a mucosa de boca, llengua, paladar i gola que creixen i es trenquen alliberant virus a la saliva. A les 24-48 hores, exantema que evoluciona a màcules, pàpules, i vesícules i després a pústules amb fluid opac i tèrbol però, no tenen pus, sinó residus de teixits. Als 16-20 dies s’assequen i es fan les crostes que cauen i deixen cicatrius permanents sense pigment. Ara la persona ja no és contagiosa. Ho és quan comença la febre.

Diagnòstic: Símptomes (febre + exantema). Es confirma per proves de laboratori.

Tractament: No hi ha tractament específic.

Prevenció: Vacuna. L’any 1959 es promou la vacunació a nivell mundial. L’últim cas documentat va ser a Somàlia al 1977. L’OMS la declara eradicada el 1980.

Dibuix del Còdex Florentí representant l’impacte de la verola sobre indígenes americans. Font: Wikipedia.org.

Es va transmetre dels europeus a Amèrica amb l’arribada dels espanyols al continent. Al segle XVIII era una pandèmia. Al segle XIX morien1 de cada 3 infectats.

Inoculació de pus de vaca a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona cap a 1890. Font: El País.es

El Dr. Edward Jener va iniciar la primera forma de vacunació. Va veure que les dones que munyien vaques infectades no agafaven la malaltia. Va punxar el líquid de les ferides de les mans i li va injectar a un nen sa de 8 anys que no la va agafar havent tingut contacte amb malalts. Javier Balmis, metge del rei Carles IV, amb el Dr Salvany, el 1803, van inocular el virus a 22 nens orfes sans i en un vaixell van arribar a Mèxic on van començar les vacunacions. És la primera campanya sanitària documentada. Amb la vacuna ens protegim nosaltres, però també els altres.

Per saber-ne més podeu consultar:

ca.wikipedia.org/wiki/Verola

enciclopedia.cat/ec-gec-0150419.xml

xtec.cat/~jcoll/virus/verola.htm

carsalouics.wordpress.com/2015/06/12/la-verola-una-malatia-eradicada-per-la-vacuna/

youtube.com/watch?v=1Zr8o9uujQs

youtube.com/watch?v=1fKx1yFjW8E

Llibres: Los ángeles custodios de Almudena de Arteaga i Expedició del doctor Balmis de María Solar

El contagi de l’Èbola

Sóc Andrea Pablo. Us parlaré sobre l’Èbola, una epidèmia que a segons quins llocs afecta greument:

L’Ebola (EBOV) és un virus. El seu nom prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, lloc on va ser identificat per primera vegada el 1976 durant una epidèmia.

La mancança d’aliments en països africans com Nigèria, Guinea i el Senegal propicia que la gent mengi el que té a l’abast,en el cas de l’Ebola elratpenat infectat. El ritual funerari d’abraçar el mort que tenen en aquests països ha facilitat un contagi més ràpid i massiu. El brot d’Ebola més mortífer de la història va ser l’any 2014. Ara per ara, el nombre de morts és d’unes 2.500 persones.

Mesures de prevenció del contagi de l’Èbola a la República Democràtica del Congo. Font: RTVE.es

El primer europeu infectat per aquesta malaltia va ser Miguel Pajares, que treballava en un centre sanitari a Libèria, el 5 d’agost de 2014. Va ser repatriat a Espanya en avió per intentar tractar-lo però va morir dies després, el 12 d’agost de 2014, amb 75 anys.

Control dels equips de protecció. Font: ccma.cat

Els signes i símptomes solen començar entre dos dies i tres setmanes després de contraure el virus, són febre, mal de coll, dolors musculars, i mal de cap. Llavors apareixen vòmits, diarrea i erupcions que generalment segueixen, amb la disminució de la funció del fetge i els ronyons. La malaltia té un alt risc de mort. Mata una mitjana del 50 per cent dels infectats. La mort es produeix de 6 a 16 dies després que apareguin els símptomes.

Em fa pensar que alguns dels símptomes de l’Ebola són molt pareguts als del COVID-19, pandèmia que estem patint actualment. Afortunadament el percentatge de mortalitat del COVID-19 és menys elevat.

Testimoni d’una supervivent d’Ebola:

https://www.unicef.org/spanish/emergencies/ebola/75941_76142.html

Per saber-ne més:

https://www.sapiens.cat/temes/actualitat/les-principals-epidemies-de-la-historia_14643_102.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Febre_hemorr%C3%A0gica_de_l%27Ebola

https://ca.wikipedia.org/wiki/Virus_d%27Ebola

La Pesta Negra

Sóc Llorenç Moreno, i per a aquesta activitat he triat la Pesta Negra.

Aquesta epidèmia  va provocar la pandémia més devastadora de la história de la humanitat. Va afectar la zona d’Europa i Àsia durant el segle XIV i es creu que van morir més de 25milions de persones durant aquest període.

Aquesta malaltia era molt contagiosa, es transmetia per la picada d’una puça que abans havia picat una rata contagiada o per tocar un animal contagiat. Es presentava amb els següents símptomes: Febre alta, tos i esputs sanguinolents, sagnat pel nas i altres orificis, taques a la pell blavoses i negres, set aguda, inflamació de ganglis.

En aquella època ja hi havia altres endèmies que mataven, com la lepra, el xarampió o la disenteria. De la pesta , però, no es coneixia ni el seu origen ni el tractament. Aquesta malaltia va afectar a una gran quantitat de població i a tots els estaments socials. Era una malaltia desconeguda i fatal que podia arribar a matar una persona en qüestió d’hores.

Recreació del vestuari i màscara d’un metge de la Pesta Negra. Font: pladelafont.blogspot.com

Personalment a mi m’ha intrigat la figura del metge de la Pesta Negra, que era un metge que tractava els que tenien la infecció.  Portava una màscara en forma de pic d’au on s’amagava articles aromàtics que dissimulaven l’olor a carn putrefacta que desprenien els malalts.

La Pesta Bubònica

Sóc Quim Bayarri

He triat una de les epidèmies que s’ha endut més vides. La Pesta Bubònica, que va tenir diversos brots des del segle V aC fins al segle XIX.

Se li va anomenar “plaga antonina” després que, l’any 180, aquesta epidèmia matés l’emperador Marc Aureli Antoní.

Anys més tard, concretament al segle VI, se li va anomenar la “pesta de Justinià” (541-542), perquè un dels que la va contraure, tot i que sense perdre la vida, va ser l’emperador de Bizanci, Justinià I.

Pintura representant la Pesta de Justinià. Font: XL Setmanal.

El brot més mortífer, va ser el dels anys 1347-1351, en aquest moment se li va començar a dir la “mort negra”. En aquesta ocasió, el brot que va arribar a Europa, procedent de l’Àsia Central, ho va fer per la via comercial i va causar la mort de més de 25 milions d’europeus.

I entre la ‘mort negra’ i la ‘plaga de Marsella’, no podem oblidar la gran pesta bubònica que va tenir lloc a Anglaterra entre el 1665 i el 1666 i que va matar entre 75.000 i 100.000 persones.

El principal protagonista va ser el bacteri ‘Yersinia pestis’, que durant el seu període d’incubació crea els mateixos efectes que els de l’Ebola: febre hemorràgica i destrucció dels vasos sanguinis.

Comentari

Jo crec que estem fent bé de quedar-nos a casa i no sortir, ja que en aquella època no es van prendre mesures i la gent es va anan infectant i morint molt ràpidament.

Per saber-ne més

https://www.sapiens.cat/temes/actualitat/les-principals-epidemies-de-la-historia_14643_102.html