Risc cardiovascular

Risc cardiovascular o risc coronari es la probabilitat de presentar una malaltia relacionada amb el cor i/o la circulació en un periode de temps determinat, normalment són 5-10 anys.

Els factors de risc cardiovascular són aquells que s’asocien a una major probabilitat de patir una malaltia cardiovascular.
Aquests factors són:
• Colesterol alt
• Diabetis
• Obesitat
• Hipertensió
• Freqüència cardíaca elevada
• Tabaquisme
• Estres
• Herència genètica
• El fet de tenir massa greix a nivell abdominal també s’asocia a un major risc cardiovascular.

El greix acumulat a la zona abdominal podria ser fins i tot més perillos que els quilos de més. S’ha demostrat que les persones primes però que tenen un excés de greix en l’abdomen tenen més probabilitats de patir malalties cardiovasculars.

Podem fer dos càlculs per determinar si el sobrepès és especialment perillós:
• Un és tan senzill com mesurar la cintura amb una cinta mètrica. De fet la mesura de la cintura està tan vinculat amb el cor que fins i tot s’ha quantificat quant pateix de més aquest òrgan a mesura que es guanyen talles.
La (OMS) estableix que el valor maxim saludable del perímetre abdominal en dones es de 88 centímetros i màxim de 102 centímetres en l’home.
• També podem calcular amb una cinta mètrica l’index cintura-maluc.
Amb una cinta mètrica mesurem primer la cintura i després el maluc. Dividim la primera xifra entre la segona i el número que obtindrem és l’índex cintura-maluc.
Si la xifra és superior a 1 (en el cas dels homes) o superior a 0, 9 en les dones, vol dir que hi ha risc coronari.
(Per fer-ho bé, prenem les mesures sense roba. Mesurem la cintura just per sota de l’última costella. Per mesurar el maluc passarem la cinta al voltant de la zona més àmplia, més o menys per la meitat dels glutis).

El pacient neurològic

Hi ha més de 600 malalties neurològiques, de molt diferent origen o causa. Es impossible fer referència a totes, pero de segur que hem sentit a parlar de: la Espina Bífida (malformació neurològica abans del naixement), malalties degeneratives com el Parkinson o Alzheimer o ELA, Meningitis (produïdes per microorganismes), Esclerosis Múltiple (autoimmue), derrames cerebrals que ocòrren per fragilitat dels vasos que irriguen el cervell, tumors cerebrals, i lesions medul.lars i cerebrals produïdes per accidents (la majoria accidents de tràfic).

Com veiem les causes poden ser diferents i per tant també les complicacions. Podem trovar-nos en alguna o varies afectacions dels sentits: tacte, parla, visió, audició.            També són habituals les diferents afectacions físiques: entumiment, formigeix, parestèsia, debilitat, dificultat al caminar o impossibilitat, pèrdua d’equilibri, tremolors, dificultat al tragar, convulsions, manca de reacció i en casos greus observarem les postures de descerebració i corticació.

Podem suposar que els tractaments també seran diferents depenent de la causa, generalment no prevenible, i de les complicacions que solen anar empitjorant amb el temps.

Actualment es va apostant també per les estratégies terapéutiques basades en cèl.lules mare, que a més a més de reemplazar els teixits lesionats podrien frenar complicacions greus amb les que el malalt neuròlogic i/o cuidadors d’aquests pacients han de lluitar cada día.

https://www.instagram.com/p/B94frT1D4TY/

La diabetis

 

La diabetis és una malaltia on les cèl.lules del pancreas que fabriquen insulina, deixen de fabricar-ne total o parcialment. Així tenim la Diabetis Mellitus tipus I, on les cèl.lules deixen de fabricar totalment la insulina i aquesta s’haurà d’administrar de manera mèdica (amb injeccions subcutànies). I tenim la Diabetis Mellitus II, on les cèl.lules encara poden fabricar insulina, però no de manera suficient ni adequada, i el tractament   no serà sempre amb insulina com és el cas de la tipus I.

En la Diabetis tipus I, és imprescindible la insulina

En el diabètic tipus II s’inicia el tractament amb canvi d’hàbits i si cal medicació oral. Poden acabar necessitant insulina.

 

 

 

 

 

 

 

En aquests pacients és fonamental establir uns hàbits diaris, que es repeteixin dia dia a les mateixes hores o aproximadament. Aquests hàbits serien sobretot en relació a dieta adequada, exercici i medicació si en cal (moltes vegades poden controlar una diabetis tipus II només amb dieta i exercici, sobretot a l’inici de la instauració de la malaltia).

En realitat un pacient diabètic no té perquè restringir massa aliments, només els dolços preparats amb sucre i els processats industrials que aporten a més un excés de greixos que al pacient diabètic tampoc li afavoreixen. Sí que haurà de moderar els hidrats de carboni (també anomenats glúcids), però no eliminar-los, ja que les nostres cèl.lules necessiten glucosa per a mantenir-se i donar-nos energia.

Un dels principals objectius és trobar el medicament o les dosis d’insulina que controlin bé la seva diabetis, però la majoria no sap que no és tant el medicament sinó com combinen la medicació amb la dieta i l’esport diari. I quan parlem d’esport diari, pot significar simplement caminar.

Així una vegada establert l’habit esportiu i equilibrar la dieta, la medicació s’adaptarà a les seves necessitats diàries perquè no hagi hiperglucèmies ni altres símptomes.

Així que primer la dieta i exercici, i després adaptar la medicació, sinó és impossible el control, fins i tot encara que la persona s’injecti la insulina ràpida abans de cada àpat.