https://madmagz.com/magazine/1777310#/
REVISTA SALUT
Respon
Arxiu de la categoria: Articles
CFGM CURES AUXILIARS D’INFERMERIA
Solucions sobre el coronavirus
En aquests dies, tothom té present aquest microorganisme que diuen que es transmet per gotes de Flügge. Molts apunten a que també sembla que es manté en les petites partícules de pols que poden romandre un temps per l’aire. Sembla que a la Xina hi va haver, al principi de tot, un contagi en un restaurant de 4 plantes, on van emmalaltir 45 persones de plantes diferents, la qual cosa fa pensar que també podria escampar-se mitjançant els conductes de l’aire condicionat.
Hi ha entesos en el tema, que diuen que la distància de 1-2 metres podria no ser suficient per evitar el contagi, però al nostre territori segueixen sense obligar a que tothom que surti al carrer o vagi a treballar, comprar…porti mascareta. La mascareta facial serveix més per a no contagiar que per prevenir el contagi, ja que per prevenir el contagi el virus no hauria d’aguantar viu damunt de les superfícies. Llavors si portem mascareta per a protecció nostra, seria suficient? I si tothom portés mascareta per protegir als altres?
Risc cardiovascular
Risc cardiovascular o risc coronari es la probabilitat de presentar una malaltia relacionada amb el cor i/o la circulació en un periode de temps determinat, normalment són 5-10 anys.
Els factors de risc cardiovascular són aquells que s’asocien a una major probabilitat de patir una malaltia cardiovascular.
Aquests factors són:
• Colesterol alt
• Diabetis
• Obesitat
• Hipertensió
• Freqüència cardíaca elevada
• Tabaquisme
• Estres
• Herència genètica
• El fet de tenir massa greix a nivell abdominal també s’asocia a un major risc cardiovascular.
El greix acumulat a la zona abdominal podria ser fins i tot més perillos que els quilos de més. S’ha demostrat que les persones primes però que tenen un excés de greix en l’abdomen tenen més probabilitats de patir malalties cardiovasculars.
Podem fer dos càlculs per determinar si el sobrepès és especialment perillós:
• Un és tan senzill com mesurar la cintura amb una cinta mètrica. De fet la mesura de la cintura està tan vinculat amb el cor que fins i tot s’ha quantificat quant pateix de més aquest òrgan a mesura que es guanyen talles.
La (OMS) estableix que el valor maxim saludable del perímetre abdominal en dones es de 88 centímetros i màxim de 102 centímetres en l’home.
• També podem calcular amb una cinta mètrica l’index cintura-maluc.
Amb una cinta mètrica mesurem primer la cintura i després el maluc. Dividim la primera xifra entre la segona i el número que obtindrem és l’índex cintura-maluc.
Si la xifra és superior a 1 (en el cas dels homes) o superior a 0, 9 en les dones, vol dir que hi ha risc coronari.
(Per fer-ho bé, prenem les mesures sense roba. Mesurem la cintura just per sota de l’última costella. Per mesurar el maluc passarem la cinta al voltant de la zona més àmplia, més o menys per la meitat dels glutis).
El pacient neurològic
Hi ha més de 600 malalties neurològiques, de molt diferent origen o causa. Es impossible fer referència a totes, pero de segur que hem sentit a parlar de: la Espina Bífida (malformació neurològica abans del naixement), malalties degeneratives com el Parkinson o Alzheimer o ELA, Meningitis (produïdes per microorganismes), Esclerosis Múltiple (autoimmue), derrames cerebrals que ocòrren per fragilitat dels vasos que irriguen el cervell, tumors cerebrals, i lesions medul.lars i cerebrals produïdes per accidents (la majoria accidents de tràfic).
Com veiem les causes poden ser diferents i per tant també les complicacions. Podem trovar-nos en alguna o varies afectacions dels sentits: tacte, parla, visió, audició. També són habituals les diferents afectacions físiques: entumiment, formigeix, parestèsia, debilitat, dificultat al caminar o impossibilitat, pèrdua d’equilibri, tremolors, dificultat al tragar, convulsions, manca de reacció i en casos greus observarem les postures de descerebració i corticació.
Podem suposar que els tractaments també seran diferents depenent de la causa, generalment no prevenible, i de les complicacions que solen anar empitjorant amb el temps.
Actualment es va apostant també per les estratégies terapéutiques basades en cèl.lules mare, que a més a més de reemplazar els teixits lesionats podrien frenar complicacions greus amb les que el malalt neuròlogic i/o cuidadors d’aquests pacients han de lluitar cada día.
La diabetis
La diabetis és una malaltia on les cèl.lules del pancreas que fabriquen insulina, deixen de fabricar-ne total o parcialment. Així tenim la Diabetis Mellitus tipus I, on les cèl.lules deixen de fabricar totalment la insulina i aquesta s’haurà d’administrar de manera mèdica (amb injeccions subcutànies). I tenim la Diabetis Mellitus II, on les cèl.lules encara poden fabricar insulina, però no de manera suficient ni adequada, i el tractament no serà sempre amb insulina com és el cas de la tipus I.
En la Diabetis tipus I, és imprescindible la insulina
En el diabètic tipus II s’inicia el tractament amb canvi d’hàbits i si cal medicació oral. Poden acabar necessitant insulina.
En aquests pacients és fonamental establir uns hàbits diaris, que es repeteixin dia dia a les mateixes hores o aproximadament. Aquests hàbits serien sobretot en relació a dieta adequada, exercici i medicació si en cal (moltes vegades poden controlar una diabetis tipus II només amb dieta i exercici, sobretot a l’inici de la instauració de la malaltia).
En realitat un pacient diabètic no té perquè restringir massa aliments, només els dolços preparats amb sucre i els processats industrials que aporten a més un excés de greixos que al pacient diabètic tampoc li afavoreixen. Sí que haurà de moderar els hidrats de carboni (també anomenats glúcids), però no eliminar-los, ja que les nostres cèl.lules necessiten glucosa per a mantenir-se i donar-nos energia.
Un dels principals objectius és trobar el medicament o les dosis d’insulina que controlin bé la seva diabetis, però la majoria no sap que no és tant el medicament sinó com combinen la medicació amb la dieta i l’esport diari. I quan parlem d’esport diari, pot significar simplement caminar.
Així una vegada establert l’habit esportiu i equilibrar la dieta, la medicació s’adaptarà a les seves necessitats diàries perquè no hagi hiperglucèmies ni altres símptomes.
Així que primer la dieta i exercici, i després adaptar la medicació, sinó és impossible el control, fins i tot encara que la persona s’injecti la insulina ràpida abans de cada àpat.
Ús didactic del material multimèdia
Hola Món,
Aquest és un blog pensat per a completar l’aprenentatge dels alumnes de Cures Auxiliars d’Infermeria en el crèdit 4, i per a aquells que estiguin interessats amb temes de salut. S’utilitzaran articles, els quals tindran vinculats imatges, videos…o qualsevol material interessant i adient per facilitar i ampliar l’aprenentatge.
Està concebut sobretot per a fer arribar d’una manera més amena un tema aleshores feixuc com són les malalties. Amb el blog es pretén que l’alumnat, a partir de la informació oferida, interactue amb aquesta i amb els companys. I que sigui capaç de donar resposta a tot allò més important que ha de saber sobre les necessitats del pacient en qüestió. Es podran llençar preguntes mitjançant comentaris o proposant-ne mitjançant la categoria de QÜESTIONS, on l’alumne haurà d’entrar i implicar-se amb el que es pregunta i es comenta.
Esperem que us sigui profitós!