L’acollida de Davinia va ser molt bona. Tots i totes creiem que la vam acollir molt be! 🙂 Tots la vam tractar molt bé i ens vam fer amics d’ella. A nosaltres ens cau molt bé, no ens ha fet res dolent. Per lo que veiem, ella ja ha començat a acostumar-se a la seva nova classe. L’ajudem quan necessita ajuda i la tractem molt bé. Quan Serigne va marxar, vaig notar que faltava algú a classe, però ara ha vingut ella i tornem a estar com estàvem abans. Quan la tutora, la Glòria, ens va informar la notícia vam estar molt contents i no ens paràvem de preguntar “Com deu ser? D’on vindrà? On estudiava?…” Estàvem molt emocionats 🙂 I quan va entrar per la porta vam veure que era una nena molt maca, i tenia cara de venir a treballar amb força. Malauradament, aquets dies esta faltant molt a classe. Ens ha agradat molt haver tingut una nova companya. I tots els de l’aula i el professorat us la donem benvinguda.
Una gran abraçada,
Fàtima
Molt bon article Fàtima!
Però, encara em queda un dubte: com vam fer l’acollida a l’aula? Va seure sola? Qui li ajudava cada dia? Qui li explicava el que feieu?…
Merci,
Mireia
No, no va seure sola. La nostra tutora Glòria Serra va comentar on s’asseuria i la primera setmana es va seure al meu costat. També va comentar que cada setmana li tocaria a una nena ser l’ajudant de la Davinia, és a dir, que si tenia algun dubte de la classe, de l’institut, de les assignatures podia preguntar-nos a nosaltres. Ella al principi estava una mica despistada però nosaltres fèiem el possible per a que es sentís còmoda i feliç tant de l’institut com de nosaltres. Només voldria dir que a nosaltres ens ha agradat l’acollida de la Davinia i ens agradaria que ja passes més vegades.
Molts petons i abraçades,
Raquel
Molt bona explicació Raquel!
Mireia