Un retrat de la realitat

Fa temps, el nostre gran artista, va immortalitzar un dels moments més feliços d’aquest curs: la Jornada de Convivència. Serigne amb la seva gran habilitat i dedicació ens va regalar aquestes dues instantànies en les quals es pots observar la vida a l’aula i els seus protagonistes.

Serigne dibuixant (imatge propietat de MGG).

Un dia qualsevol en la vida de 1r ESO C (imatge propietat de MGG).

Dibuix

Jornada de Convivència (imatge propietat de MGG).

Per Serigne, realitzar aquestos meravellosos dibuixos era una manera de comunicar-se ja que en aquell moment el seu català encara estava en procés d’aprenentatge. Després de fer els dibuixos el que fèiem era escriure sobre allò que havia representat i explicava perquè havia volgut incloure-ho.

Malauradament, Serigne ara no vol dibuixar ni escriure res en relació a 1r ESO C. Després d’un temps de reflexió durant les hores de tutoria, es van adonar que potser no l’havien acollit amb una actitud humanitzadora i que per tant, la integració al grup no estava sent satisfactòria. Ara, Serigne està amb els de la seva edat, continua millorant el seu català i té una relació cordial amb els seus primers companys. Per tant, quedarà com una experiència més en totes les nostres vides. I més que lamentar-nos de les nostres errades, el que hem de fer és aprendre’n de les vivències. Ara ja sabem que l’acollida d’una persona nova és molt important, tant sigui un alumne com un professor i que requereix de la participació i l’ajuda de tothom (informar del funcionament de les classes, de les normes de convivència, de les instal·lacions del centre, etc).

 Referències:

Carbonell, F. (2006). L’acollida. Acompanyament d’alumnat nouvingut. Barcelona: Ed. Eumo i Fundació Jaume Bofill.

Aquest article ha estat publicat en Celebracions, Convivència, Empoderament, Jornada de Convivència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un retrat de la realitat

  1. raquel.guerra raquel.guerra diu:

    L’acollida de la Davinia ha estat molt interessant i molt divertida perquè s’ha adaptat a la nostra classe i nosaltres hem procurat ser curosos i no equivocar-nos com l’altra vegada i ha estat divertit perquè li em ensenyat tot i ella estava molt feliç! Espero que hàgim après la lliçó i no equivocar-nos més. Espero que estigeu d’acord amb mi.

    Abraçades i petons,

    Raquel

    • MIREIA GONELL GOMEZ MIREIA GONELL GOMEZ diu:

      Estimada Raquel,

      Les teves paraules mostren una progressió en la teva trajectòria. Actualment, has despertat el teu esperit crític. Eres capaç d’analitzar els situacions que vivim i adonar-te de les diferents intervencions. Aquest fet és meravellós. Només podem aprendre si pensem en com en surten les coses que fem i com les podem millorar. Aprenc tant amb vosaltres!

      Pels que no ens coneixen i ens llegeixen, podries explicar com ajudàreu a Davinia els primers dies? Què feieu a l’aula? Quines accions prenguéreu?

      Una gran abraçada,
      Mireia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *