Durant bona part del primer trimestre hem treballat les normes de convivència ja que el nostre primer objectiu era aconseguir que la nostra classe fos una BONA CLASSE. No obstant, a la professora li preocupava com avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge del seu alumnat i que al mateix temps, aquestos i aquestes fossin conscients de la seva evolució.
Per aquest motiu, es va pensar en portar a terme una avaluació formativa i participativa basada en dues activitats.
La primera d’elles va consistir en una avaluació entre iguals.
Alumnat de 1r ESO C posat en el lloc dels altres (Imatge propietat de Mireia Gonell Gómez).
Mireu quina sorpresa! El col·lectiu BASURAMA he fet un joc com el nostre, però en aquest cas ells representen a la societat. Per saber-ne una mica, Basurama és un col·lectiu dedicat a la recerca, a la producció i a la gestió cultural des de 2001 que ha centrat la seva àrea d’estudi i actuació en els processos productius, la generació de deixalles que aquests impliquen i les seves possibilitats creatives. Si voleu saber-ne més, podeu consultar la seva web.
Col·lectiu Basurama
Tornant al tema de l’avaluació, segons González, Navarro, Fernández, Heliz, Llopis, Gilar, Sánchez i Botella (2013:6) aquesta avaluació pot entendre’s com una forma específica d’aprenentatge col·laboratiu en ella els aprenents realitzen una valoració sobre el procés o producte d’aprenentatge d’algun estudiant o grup d’estudiants. Es pot pensar que aquest tipus d’avaluació és una de les formes més efectives per promoure la col·laboració i cooperació entre els estudiants, sobretot, perquè incrementa la seva intencionalitat formativa i fomenta el diàleg, la interacció enriquidora i la creació de significats comuns amb els altres companys i fins i tot amb els docents. Així mateix, destaquen que són conscients que si l’alumnat coneix amb exactitud les característiques de les habilitats a avaluar i els indicis que ha d’observar per justificar la correcta consecució d’una competència, dirigirà millor el seu aprenentatge, a l’adquisició dels seus objectius d’aprenentatge.
D’aquesta manera, l’activitat que es mostrarà a continuació tenia dos objectius: evidenciar l’assoliment del treball realitzat a l’aula i empoderar a l’alumnat en un procés tan important com és l’avaluació.
Així, a cadascun dels alumnes se li va donar una graella per avaluar a un company/a. Per garantir que el procés d’avaluació fos el més objectiu possible, només la persona avaluadora sabia el nom del company/a avaluat.
Graella d’avaluació entre iguals (Imatge propietat Mireia Gonell Gómez).
En aquesta graella hi havia tres columnes a emplenar amb les diferents normes treballats durant el trimestre i la seva aplicació. Per aspectes negatius s’entenien aquelles normes que no estaven sent ben utilitzades. En procés corresponien aquelles que inicialment no es realitzaven i ara ja i finalment, els aspectes positius inclourien totes les normes ja assolides.
Una vegada l’alumnat va acabar amb l’avaluació va ser la professora qui també va avaluar. Aquesta avaluació va consistir en comprovar si l’alumne/a avaluador havia estat crític en la pressa de decisions i en donar el vist i plau a la feina feta. Com que era la primera vegada que participaven en una activitat d’aquest tipus va generar molta incertesa. No obstant, les respostes foren molt curoses i encertades.
El dia següent, cadascú ja amb la seva avaluació a les mans va poder analitzar a través els ulls d’algun company/a quins eren els seus aspectes forts i quins havia de millorar. No obstant, com que volíem que tothom fos conscient de la seva evolució ens faltava fer-ho públic. Per aquest motiu, vam fusionar una icona de la vida quotidiana com és el semàfor amb les matemàtiques i el resultat fou la construcció d’un diagrama de barres de l’evolució de cada alumne/a. Per fer-ho havien de contar el nombre d’ítems de cada columna i representar-ho amb barres de colors. El color vermell indicava els aspectes negatius, en taronja el procés i en verd els aspectes positius.
Alumnat avaluant la seva evolució (Imatge propietat de Mireia Gonell Gómez).
Alumnat avaluant la seva evolució (Imatge propietat de Mireia Gonell Gómez).
Ara quan mirem el suro ja sabem quins és el nostre proper objectiu. Encara que el color vermell ens agrada… hi ha que eradicar-ho de la nostra vista. Per tant, el propòsit per al 2015 serà portar-nos MOLT BÉ ja que és un aprenentatge per a la vida.
En tornar de les vacances la canviaré (no és veu massa bé).
