Aquestes vacances hem fet una escapada al massís central francès. Hem fet moltes de les visites típiques que fan els turistes, de les qual no parlarem. Només destacarem un parell de sortides pels volcans de la zona que pensem que són més o menys interessants.
Puy de Sancy (1.886 m)
La sortida és altament recomanada, ja que des del cim i durant tota l’ascensió hi ha unes vistes precioses de la zona. La pujada la vam fer aproximadament en 1 hora i no presenta cap dificultat.
El Puy de Sancy és el volcà més alt de la zona. La pujada a aquest cim ens ha fet especial gràcia perquè ja hi vam pujar el 31 de desembre de 2005 amb esquís de muntanya, a uns 10 graus centígrads sota zero, i pràcticament sense visibilitat. A l’estiu la cosa canvia força i et preguntes com en aquella ocasió, i amb aquelles condicions, vam gosar pujar-lo.
 
Hivern de 2005 |
Estiu de 2008 |
Per fer el cim se surt de l’extrem de l’aparcament de les pistes d’esquí de Montdoré i se segueix la vall de Courre. El primer tram puja sense massa inclinació, però aviat el terreny s’inclina i força fins al coll de Courre. Des d’aquest punt es divisen grans extensions verdes de pastures, volcans i pobles petits. L’esforç ha valgut la pena perquè les vistes són magnífiques. A partir d’aquest punt es fa un flanqueig, d’uns 20 minuts, fins al coll cimer. Recordo que a l’hivern el vam fer amb grampons i per un tram de neu i gel molt estret. Sense el piolet, sort que en aquella ocasió l’havíem agafat, no ens haguéssim atrevit a passar. Des del coll i per un camí d’escales plenes de turistes que pugen amb telefèric, s’arriba al cim. Des d’aquí dalt la vista a 360º és espectacular. Després d’una bona i reconfortant estona de contemplació tornem a baixar pel mateix camí per on havíem pujat.
Coll de Courre des del cim |
Cim des dels remuntadors |
No té pèrdua |
Puy de Mary (1.787 m)
Només arribar a l’aparcament ens adonem que estem en un lloc molt i molt turístic. La pujada al cim és una autèntica romeria de gent que va cap a munt. Arribem al cim amb uns 20 minuts després d’haver avançat a desenes de persones que feina tenien a caminar. La pujada és força pronunciada, però totalment equipada amb escales. Des d’aquí, a la llunyania, es divisa un altre cim, el Puy de Peyre-Arse, i, tot i que ja és força tard, decidim anar-hi. En aproximadament una hora arribem al segon objectiu. Ha estat fàcil i agradable. La majoria de gent no arriba fins a aquest punt i, per tant, s’hi està força més tranquil. Retornem fins al cotxe molt acalorats al cap d’unes 3 hores d’haver-ne sortit.
Hem fet unes vacances força turístiques, però que hem alternat amb diferents sortides que, per moments, ens han apartat dels bullits de gent i ens han permès gaudir de paisatges meravellosos.
