L’alt Berguedà té racons preciosos que no t’acabes mai. Aquest cap de setmana hem estat a la Pobla de Lillet, un lloc des d’on es poden fer moltes sortides.
El dissabte poca cosa vam fer a part de mirar per la finestra com queia la pluja, abundant tota la tarda i acompanyada de llamps. Al vespre, quan la tempesta va amainar, vam sortir a escampar la boira i era curiós veure com havia canviat la situació respecte al matí: tant el Llobregat com l’Arija portaven molt més cabal. Baixaven de dos colors diferents (el Llobregat, vermell; l’Arija, marró) i es barrejaven al seu pas pel centre del poble.
El diumenge es lleva gris, però s’obre a mig matí i això permetrà aprofitar el dia. Anem al gorg de la Lleona, un indret sota la serra de Catllaràs on és difícil arribar si no és acompanyat d’algú de la contrada. Per tant, no explicaré com anar-hi. Si ho voleu fer, haureu de demanar al Jaume o a l’Anna que us hi acompanyin, ells són qui ens hi van portar, com a bons coneixedors de la zona que són. El gorg és, doncs, un indret tranquil, envoltat d’una vegetació exuberant i colonitzat per les granotes, que hi feien festa grossa.
El dilluns també es va llevar gris, però de seguida es va aclarir i va lluir un bon sol. Així que vam anar cap a Bagà i d’allà cap al veïnat de l’Hostalet, on vam deixar el cotxe. D’aquí surt el PR-C 125, que és el que volíem seguir. El vam agafar primer en direcció al cap de la Boga i el cap de la Boixassa. Una pujada molt ombrívola per un bosc molt espès i humit, que recordava una selva. Al coll de Galligans deixem el PR que ens baixaria fins al refugi Sant Jordi i anem a buscar la carena i el GR 150. Un cop hi arribem, el seguim en direcció est fins al coll Pendís, des d’on baixem, ara sí, al refugi Sant Jordi, que trobem en obres. En aquest punt reprenem el PR que baixa en direcció als Empedrats. Abans d’arribar-hi, ens creuem amb un caminant que fa ruta en solitari. Ets en Jordi? Ell es gira i ens mira amb posat sorprès intentant reconèixer-nos. Som l’Albert i la Irene. Ara ja hi ha caigut! És un altre blocaire al qual vam conèixer en una “trovada” entre esquiaires a la Vall d’Aran organitzada per internet. Els nostres blocs estan entrellaçats. Jordi, ens ha fet molta gràcia trobar-te! Quina casualitat! Esperem que vagis tenir una bona ruta! Bé, tornant a la nostra ruta, els Empedrats són una successió de gorgs i cascades que conviden a un bany. La força de l’aigua és imponent i el soroll que fa ens acompanya fins al final del trajecte. Tram molt distret i sorprenent!
Un cop arribats de nou a l’Hostalet, anem a comprovar els efectes de la pluja a les fonts del Bastareny. Com era d’esperar, impressionant!
