Després d’algun temps de no fer activitats massa destacades, hem anat a fer l’Aneto. Feia setmanes que dèiem d’anar-hi, però no ens acabàvem de decidir. Finalment el divendres 13, a les 5 de la tarda, sortim de Terrassa amb el Miquel i la Marga amb la intenció de dormir a Besurta i així ho fem. Ens instal·lem tots 4 a la furgo, a fora plou i fa força fresca.

El dissabte, a les 5 del matí, iniciem l’ascensió en direcció a l’Aneto. La meteo, res a veure amb el que hi havia unes hores abans. Tenim un cel ben estrellat que fa pensar en un dia de temps esplèndid. Comencem amb els esquís a l’esquena fins una mica més a munt del refugi de la Renclusa. Ens calcem els esquís a 2200 m. A partir d’aquí hi ha un bon gruix de neu. A les 10 del matí arribem al cim. El pas de Mahoma està increïble, mai l’havia vist amb tanta neu. S’hi pot passar caminant per sobre una aresta afilada de neu on caben poc més dels dos peus. Quina impressió!

Com acostuma a passar en aquesta època el camí és una romeria de gent amb el mateix objectiu que el nostre. Per sort hem anat per feina, hem avançat a la majoria dels grups, i arribem al cim dels primers. Ha valgut la pena afanyar-se, ja que quan comencem a baixar arriba molta gent, i el cim comença a semblar la Rambla de Barcelona.

Baixem cap a Aigualluts. Malhauradament, no hi podem arribar amb els esquis als peus i hem de caminar els darrers 20 minuts. A les 12 del migdia tornem a ser al cotxe.

Resumint, un dia esplèndid i una sortida per recordar!