Quan volem agafar la bici i no tenim ganes de matinar ni d’agafar el cotxe, acostumen a fer alguna volta pels entorns de casa. Anar amb bici a l’hivern no és molt agradable, perquè a les baixades et peles de fred, i t’has d’estar traient i posant roba constantment. Avui, però, el dia era quasi primaveral, i convidava a agafar la bicicleta. Ens hem posat els pantalons curts i tot, i érem els únics, tothom anava més abrigat (o som uns agosarats a la recerca d’un refredat, o hem sortit més tard que ningú, quan el sol ja escalfava. En fi…)Bé, tornant a la sortida, hem fet un itinerari clàssic (Matadepera – Can Torras – Sant Feliu del Racó – Castellar – Sant Julià d’Altura – Matadepera), però l’hem variat per poder passar per l’aeròdrom de Castellar del Vallès. A l’Albert li agraden aquest tipus d’enginys, i veure volar i aterrar tota mena de models d’avions i helicòpters el captiva força. Per arribar a l’aeròdrom no hem baixat a Castellar, sinó que hem agafat un camí pel qual no havíem passat mai, però que ens ha agradat força, que et baixa de Sant Feliu a la carretera de Castellar a Matadepera, prop del trencant de l’aeròdrom. Després, hem anat a buscar el riu Ripoll i, resseguint l’itinerari habitual, hem remuntat cap a Sant Julià d’Altura, on s’arriba després d’haver superat una pujada “temible” que posa a prova les nostres forces. En total, 24 km que no ens han fet cansar gaire.