Ahir, mentre l’Albert treballava, jo vaig anar amb bici amb l’Eduard, el seu germà. Com que no podíem marxar molt d’hora, vam escollir una sortida que estigués a prop, per poder començar a pedalar a una hora en què la calor encara fos suportable. Era la segona vegada en poc temps que jo feia la ruta que ara descriuré, però la primera vegada no la vaig acabar “religiosament”, és a dir, seguint l’itinerari previst, ja que en un moment donat el vam variar i això ens va fer perdre el camí. Tocava, doncs, la revenja.

La ruta surt al Vèrtex núm. 215, en un article titulat “Les quatre estacions” on es proposa una sortida per a cada estació de l’any. L’escollida correspon a la primavera, i és que no hi ha gaires ombres.

Sortim de Castellar, un petit nucli arran d’Eix Transversal, passat Rajadell. Remuntem la riera de Gravolosa i ens dirigim cap a l’oest per anar a buscar la serra de Rubió, clarament distingible pels molins de vent que la ressegueixen. Allà assolim el punt culminant, la Còpia de Palomes, on hi ha una plataforma de llançament de parapents. Reculem un parell de quilòmetres i anem a buscar el GR7 que ens portarà al refugi de Mas del Tronc. Aquí ens vam separar de la ruta inicial per seguir una variant una mica més trialera que ens va proposar la guarda del refugi. Escurces pista i vas a parar directament a Sant Martí de Maçana, on es retroba el GR, que tornem a seguir fins a l’ermita del Grauet. D’allà s’arriba a una carretereta que sempre de baixada ens portarà fins al punt d’inici. En total, uns 33 km. fets en tres hores, parades incloses, per un terreny generalment còmode que permet fer rodar la bici.

Hi tornaré una tercera vegada amb l’Albert.