Finlàndia és el país de la neu i un paradís per als amants de l’esquí de fons. Ho vam poder comprovar aquesta Setmana Santa, durant la qual vam visitar aquest país nòrdic. Vam arribar sota una gran nevada i vam marxar sota una altra gran nevada. Entremig, vam poder gaudir d’un temps esplèndid que ens va permetre contemplar uns paisatges completament blancs sota una fred intens.
Els primers dies vam estar a Ruka, a la Lapònia. Allà hi ha unes pistes d’esquí alpí i de fons. Les pistes d’alpí són aparentment petites. En realitat estan en una muntanyeta molt ben explotada pels quatres costats: pistes de vamps, un half-pipe impecable, dos trampolins i pistes per a tot tipus de modalitats il·luminades fins tard, per poder esquiar al màxim. No les vam tastar, perquè la nostra idea era fer esquí de fons. En vam fer tres dies seguits, fins que el cos va dir prou. (De fet el cos va dir prou el primer dia, la resta de dies l’arrossegàvem!) El Miquel i la Marga, que són uns matxaques, el van fer treballar un dia més que nosaltres.
La pistes de fons són una joia: ben innivades, evidentment, ben traçades, ben indicades i senyalitzades. Vaja, un caramel! A més la qualitat de la neu és excel·lent: és una neu seca que es manté igual al llarg de tot el dia. També hem pogut veure com a Finlàndia l’esquí de fons és un esport nacional: el practica tothom, petits i grans; el nens que encara no caminen van a l’esquena del pare en motxilles o en trineus lligats a la cintura. El nivell es altíssim, i teníem feina per seguir-los.
La varietat d’itineraris era gran, i amb dificultats per tots els gustos (i jo que em pensava que Finlàndia era una país pla!). I per si te’ls acabes tots, pots anar seguint camins traçats que porten cap a altres zones, i així arribes potser a travessar aquest país sense treure’t els esquís. Això sí, el més interessant de tot eren les cafeteries que hi havia situades estratègicament a mig itinerari. Hi feien unes xocolates calentes i hi tenien uns pastissets boníssims! Vam acabar muntant el itineraris en funció de les cafeteries que hi trobàvem.
La segona meitat de la setmana la vam passar a Helsinki. Sortir a passejar per allà demanava moral, perquè el fred et calava dos minuts després d’haver deixat l’alberg (per cert, és impressionat com de ben aïllats estan els edificis). Solució: entrar a alguna cafeteria a fer una xocolata calenta! Molts d’aquests espais tenen wi-fi, i hi ha força gent que ho aprofita per connectar-se amb un portàtil.
Helsinki és una capital gens agobiant, és petita i tranquil·la en comparació amb la majoria de capitals europees. Té petits punts d’interès aquí i allà, i es visita fàcilment en un dia o un parell si decideixes entrar als museus. Per això el segon dia vam anar a Tallin, la capital d’Estònia. Per arribar-hi vam agafar un catamarà que travessava el mar Bàltic en una hora i mitja. L’anada va ser tranquil·la, però la tornada… El centre històric de Tallin és acolorit i s’hi barregen diferents estils, això sí, amb una arquitectura adaptada a les dures condicions meteorològiques d’aquest país.
I per acabar la nostra estada a Finlàndia, via crucis pel centre de Helsinki, al vespre, amb fred i neu, però interessant tanmateix.
BubbleShare: Share photos – Powered by BubbleShare