Avui hem fet una cosa poc habitual: passar-nos el matí d’escalada i, després, anar a fer un bon dinar.

A les 10 del matí ens hem trobat l’Oriol, la Pepi, el Manel, l’Aniol, la Núria, el Jordi, la Irene i jo a l’aparcament del santuari del Montgrony.

Després de la mútua i pertinent posada al dia dels esdeveniments de les darreres setmanes, tot cruspint-nos l’entrepà d’esmorzar, ens hem dirigit cap a una de les zones d’escalada que hi ha a l’entorn del santuari.

Els més experimentats, és a dir, l’Oriol, el Manel i el Jordi han instal·lat tres cordes en vies que anaven des del 5+ al 6a i hem grimpat per totes elles fins que els braços no donaven més de si.

Després d’unes quantes hores alguns estàvem cansats i hem canviat d’activitat; els altres han fet més vies.

Jo, aprofitant que feia un dia esplèndid, he anat a córrer en direcció a Castellar de n’Hug. No hi he arribat per manca de temps, però no m’ha faltat gaire. La Irene i la Pepi han pujat al coll Roig, i l’Aniol s’ha quedat llegint la darrera història del Harry Potter.

No sabem estar-nos quiets!

Hem acabat la jornada amb un esplèndid dinar al restaurant del santuari. Exquisit i molt bé de preu.