Ben d’hora hem sortit de casa amb la idea fixa d’anar a la zona del Capcir. No sabem quin cim hi anem a fer, però hem llegit que és on hi ha neu per fer una bona esquiada. Així que a les 5 del matí estem en marxa. A Terrassa ens trobem amb el Xavi, l’Oscar el Miquel, la Marga i el Josep Maria.

Encara de nit arribem a l’estació d’esquí de Formigueres (1760m) amb la carretera encara no del tot netejada de la nevada del dia anterior. Per sort no hem hagut de posar cadenes, però ha anat de ben poc!

Comencem un tram de pista d’aproximadament 1,5 km amb lleugera pujada i descendim, també per una pista de fort pendent, als plans de l’Orriet (1625m) a la vall de Galba. Aquest tram encara no l’ha fet ningu i tinc la sort d’estrenar la neu (quin goig!). Al pla de l’Orriet ens posem les pells, seguim uns quilòmetres més de pista fins arribar al refugi de la Jaceta i, després, al refugi de la jaça de la Llosa (1750m). Aquí es deixa la pista.

Seguim aproximadament una hora de pujada fins a tenir davant la pala cimera del Puig Terrers. Més al fons hi tenim el Mortiers que veiem per primera vegada. A la pala del Terrers s’hi veu força gent que puja i decidim anar cap al Mortiers. El cim es veu força lluny, però prenent com a referència uns catalans que ens havien abans (més tard sabrem que un d’ells és L’Oriol Guash) calculem que hi podem ser amb aproximadament una hora i mitja. Així que som-hi! Cap a la 1 del migdia arribem al pic de Mortiers (2605).

Panoràmica des del cim feta pel Miquel

Al cim no ens hi estem gaire, ja que fa vent i fred. Iniciem el descens aproximadament pel mateix itinerari de pujada, però agafem algunes pales dretes que ens han marcat uns altres catalans que esquiaven de meravella.Retornem als plans de l’Orriol, posem pells i iniciem la pujada cap a l’estació de Formigueres. Després d’aquesta pujada descobrim que un dels catalans que ens havien obert traça en direcció al Mortiers és l’Oriol. Xerrem una estona i fem el darrer tram junts.

Després d’algunes hores de marxa arribem al cotxe a les 4 de la tarda. Cal anar de pressa a marxar per no trobar massa cua a la carretera.

En resum, ha estat una molt bona sortida d’esquí. L’estat de la neu era a zones pols i a zones dura. Per fer l’itinerari de neu no en faltava, però els entorns es veien pelats en alguns dels vessants. Per ser la primera de la temporada no ha estat gens malament!

Àlbum de fotos