Perquè encara no hem acabat els turrons, tot i la cursa de la Mola i la del Bolet, avui dia 27 hem anat al Penyes Altes del Moixeró amb l’Eduard, el germà gran de l’Albert, i el Cesc, un amic de tots dos. Ens ha fet molta il·lusió acompanyar-los en aquesta sortida, perquè feia molt temps que no fèiem cap escapadeta amb ells.

El dia ha estat bo: sol, però amb una temperatura fresca. Hem sortit de Gréixer i hem pujat pel coll de l’Avet, les Roques Negres i el coll de la Cabrera fins al coll del Moixeró. Allà, algú s’havia deixat la porta oberta i bufava un vent que “tombava”. Un cop aquí hem resseguint la carena nevada fins arribar sota les penyes que configuren el cim i que hem pujat per un camí dret i serpentejant. Dalt del cim no hi feia gaire aire, però el fred apretava. L’Eduard, que és un xicot que pensa en tot, ha portat un termòmetre i l’ha penjat uns moments a la creu que hi ha dalt del cim mentre fèiem un mos. En un no res, el termòmetre ha baixat de 0 graus. Després d’haver assaborit el mos i la magnífica vista de què ens permet gaudir aquest cim, hem desfet el camí de pujada fins a trobar la canal de la Serp. D’aquí hem anat baixant fins al punt d’inici.

Per celebrar que tot havia anat molt bé, ens hem parat a fer una cerveseta a Guardiola.