20
05
2008
Ultimament hem estat estudiant les comarques de la costa catalana i totes les característiques que hi podiem trobar: vegetació, clima, població….
Aqui teniu un dibuix per tal de repassar els accidents geogràfics que hem estudiat.
Encara que aquest dibuix estigui en castellà podreu identificar tots els accidents estudiats i algun més. (Compte: ensenada en català en diem cala o ancorada; de l’ albufera en diem aiguamolls)
Si us decidiu podeu fer els mots creuats que us deixem aquí mateix; només caldrà que després de clicar els imprimiu per fer-los i així repassar el que hem treballat.
les-comarques-del-litoral-6.doc
les-comarques-del-litoral-6.pdf
Socials
22
04
2008
Al tema de Socials hem vist algunes llegendes del passat. Una de les que hem parlat és la del Comte Arnau. Diu la llegenda que aquest comte, no massa bona persona, quan va morir, va ser condemnat a córrer sense parar amb el seu cavall de flames i la seva canilla de gossos, per les muntanyes .Les nits de tempesta, voltat de clapits de gossos, espervera els pagesos i la gent que es troba a la muntanya.
Aquí us deixem un poema que va escriure Mossén Cinto Verdaguer i que podeu sentir com el canta el Jaume Arnella, (feu clic abaix a audio mp3), un senyor que en sap un cabàs de rondalles i cançons.
També trobareu un arxiu (.doc o .pdf ) que si imprimiu veureu que es tracta d’un altre crucigrama per practicar el que hem treballat en aquesta lliçó.
LO COMTE ARNAU
Lo comte de Mataplana
ne tenia dos cavalls:
l’un era blanc com la gebre,
l’altre fosc com lo pecat.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Un matí de la hivernada
lo negre feia ensellar;
la comtessa ja li’n deia:
-Per què no enselles lo blanc?
-Perquè fuig dels camins aspres
i a mi em plauen més que els plans.-
La comtessa ja hi tornava:
-Mon marit, no ho fesses pas;
lo negre em sembla el diable,
Déu nos lo tinga allunyat.-
Ell no li torna resposta,
com si sentia tronar:
al negre posa la sella
baldament fos Satanàs.
-Adéu, la comtessa aimada.
-Déu te guie i l’Àngel Sant.
L’Àngel prou lo guiaria,
mes ell no es deixa guiar,
lo guiaria a l’església
i ell a la vila fa cap,
on hi ha nines que perdre
i pobres per escanyar.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Quan sortia de la vila
semblava un esperitat:
corria lo cavall negre,
corria com si volàs,
tantost per les altes cimes
com pel fons del xaragall.
|
Los gumbernesos se senyen
quan lo veuen desbocat.
Los llops d’aquelles muntanyes
lo segueixen udolant,
algun d’ells per simpatia,
los altres olorant carn,
que n’esperen un bon àpat
més amunt o més avall;
sos ulls semblen llumenetes,
llumenetes infernals.
Al sentir sa udoladissa
lo comte s’és esglaiat,
voldria girar lo poltre
mes ja no el pot aturar.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
A la nit, que és fosca fosca,
se barreja el temporal,
i els pastors al comte veuen
entremig de trons i llamps
volar d’una cresta a l’altra
del Montgrony vers les afraus.
La tempesta esgarrifosa
a mitjanit fa un esclat;
d’un llampec entre les ales
s’obira lo comte Arnau,
rodelant de l’alta cima
de Santou dins lo Forat
d’on surt entre rius de flama
lo renill del seu cavall.
La comtessa l’esperava
a la porta del palau;
passen hores, passen dies,
passen nits de por i espant;
a la tercera que passa
lo’n veu venir condemnat.
La nit era negra, negra,
més negre era son cavall,
son cavall, que era el diable,
Déu nos lo tinga allunyat.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
|
http://usuarios.lycos.es/allagostera/trobadors/So/Jaume%20Arnella%20-%20Lo%20comte%20Arnau.mp3
edat-mitjana-3.doc
edat-mitjana.pdf
Llengua, Socials
Comentaris recents