El meu gos és marró,
menja neules i torrons.
Cada setmana li faig un regal
és eixerit i molt elegant.
(Alex Ortega)
10022012
Julian fuentes hernandez (13:54:29) :
EL SOL
Ell ens dona vida
fa fred i calor
per que la Terra sempre gira
Ell a vegades s´enfada
escup foc
i tira mes d´una onada
El sol te energia
i ho hem descobrit
gràcies a l´astronomia
(Julian Fuentes)
10022012
Marta Palau Navas (14:14:38) :
L’ESTIU
A l’estiu
em tiro al riu
em banyo
com un ballarí.
El riu es tan gran
qui si vol
s’hi tira un gegant.
El riu está fred
i quan m’hi he tirat
m’he constipat.
Marta palau
10022012
Albert Caus Sole (14:16:01) :
LES ESTACIONS
Ja s´atansa l´estiu
fa molta calor
ja se sent el piu piu
alla dal del niu
Després ve la tardor
s´atansa molt de vent
es passegen els tornados
i se’n van els petardos
A l´hivern ja no mengem gelats
i ens fiquem molt abrigats
guans,gorros ens posem
i aixi ens abriguem
Finalment ve la primavera
i ja no ens congelem.
Tornen els ocells al niu
i sentim el seu alegre piu piu
Albert Caus
10022012
Marta Palau Navas (14:21:18) :
L’ESCOLA
L’escola
és groga
venim a treballar
aprens moltes coses
hi ha música
i anem a ballar.
Quan canto
busco raons
o si no me’n vaig
a un altre lloc.
Ja l’he trobat
a l’escola ja he arribat
(Marta Palau Navas)
10022012
Petronela (22:51:44) :
EL MEU GOS
EL meu gos es griset,
i molt boniquet
Té el cap marró
com si fos de cotó
te molta por de la foscor:
quan es de nit
s´amaga sota el llit
(Petronela)
11022012
Núria Sanfeliu Grau (17:06:56) :
Per allà a la jungla
he vist un gat gegant.
Te les dents esmolades,
com un lleó afamat.
Em feia molta por,
m’he possat a tremolar.
I era de color negre,taronja i blanc.
(Núria Sanfeliu)
12022012
Anna Domingo (15:10:02) :
Hola, aquest poema de Miquel Marti Pol m’agrada molt:
PARLO DEL CRIT UNÀNIME
Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
“Antigament…!, objecten,
i jo sóc vell de segles.
Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?
Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.
Hi ha grans rius que ens esperen.
12022012
Joan Haro (18:12:26) :
LA PRIMAVERA
Ja arriba la primavera
que tan s’espera.
Creixen les flors
que son de molts colors.
Els ocells començen a cantar
i els animals deixen d’ hivernar.
14022012
Pau Sarrate (20:12:42) :
El cavall es l’animal
que més m’agrada a mi:
és rapid i elegant,
i em passeja pels camins.
Quan transporta el seu genet
va a poc a poc i amb molta cura
va al pas, al trot i al galop
i mai cau de la montura
Moltes gràcies per ficar els poemes , a mi m’agrada molt l’eriçó
De vegades em costa fer poesies.
El meu gos és marró,
menja neules i torrons.
Cada setmana li faig un regal
és eixerit i molt elegant.
(Alex Ortega)
EL SOL
Ell ens dona vida
fa fred i calor
per que la Terra sempre gira
Ell a vegades s´enfada
escup foc
i tira mes d´una onada
El sol te energia
i ho hem descobrit
gràcies a l´astronomia
(Julian Fuentes)
L’ESTIU
A l’estiu
em tiro al riu
em banyo
com un ballarí.
El riu es tan gran
qui si vol
s’hi tira un gegant.
El riu está fred
i quan m’hi he tirat
m’he constipat.
Marta palau
LES ESTACIONS
Ja s´atansa l´estiu
fa molta calor
ja se sent el piu piu
alla dal del niu
Després ve la tardor
s´atansa molt de vent
es passegen els tornados
i se’n van els petardos
A l´hivern ja no mengem gelats
i ens fiquem molt abrigats
guans,gorros ens posem
i aixi ens abriguem
Finalment ve la primavera
i ja no ens congelem.
Tornen els ocells al niu
i sentim el seu alegre piu piu
Albert Caus
L’ESCOLA
L’escola
és groga
venim a treballar
aprens moltes coses
hi ha música
i anem a ballar.
Quan canto
busco raons
o si no me’n vaig
a un altre lloc.
Ja l’he trobat
a l’escola ja he arribat
(Marta Palau Navas)
EL MEU GOS
EL meu gos es griset,
i molt boniquet
Té el cap marró
com si fos de cotó
te molta por de la foscor:
quan es de nit
s´amaga sota el llit
(Petronela)
Per allà a la jungla
he vist un gat gegant.
Te les dents esmolades,
com un lleó afamat.
Em feia molta por,
m’he possat a tremolar.
I era de color negre,taronja i blanc.
(Núria Sanfeliu)
Hola, aquest poema de Miquel Marti Pol m’agrada molt:
PARLO DEL CRIT UNÀNIME
Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
“Antigament…!, objecten,
i jo sóc vell de segles.
Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?
Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.
Hi ha grans rius que ens esperen.
LA PRIMAVERA
Ja arriba la primavera
que tan s’espera.
Creixen les flors
que son de molts colors.
Els ocells començen a cantar
i els animals deixen d’ hivernar.
El cavall es l’animal
que més m’agrada a mi:
és rapid i elegant,
i em passeja pels camins.
Quan transporta el seu genet
va a poc a poc i amb molta cura
va al pas, al trot i al galop
i mai cau de la montura