La cançó de Sant Jordi
Ja fa temps prop d’un vilatge
hi vivia un terrible drac
que tenia molta gana
no acabava mai la fam.
La gent del poble esporuguida
li donaven per menjar
tots el animals i bèsties
fins que ja no en quedà cap.
Fou llavors que decidiren
oferir-li a aquell drac
tots els homes i les dones,
els fills petits i els més grans.
Quina sort, quina desgràcia
a la princesa va tocar.
Tot plorant va ser lliurada
a les urpes d’aquell drac.
Tots els valents cavallers
cruspits o socarrimats,
quan traient foc per la boca,
el drac se’ls havia menjat.
I Sant Jordi, el cavaller,
damunt del seu cavall blanc,
i Sant Jordi, el cavaller,
matà aquell ferotge drac.
I Sant Jordi, el cavaller,
escut i espasa a les mans,
i Sant Jordi , el cavaller,
matà aquell ferotge drac.
De la terra va brotar
un bonic florit roser
amb la rosa de l’amor
que és vermella com la sang.
I Sant Jordi, el cavaller,
a la princesa oferí
un somriure i un petó
i la rosa de l’amor.
Comentaris recents