Ull viu!

Ja fa temps prop d’un vilatge

hi vivia un terrible drac

que tenia molta gana

no acabava mai la fam.

La gent del poble esporuguida

li donaven per menjar

tots el animals i bèsties

fins que ja no en quedà cap.

Fou llavors que decidiren

oferir-li a aquell drac

tots els homes i les dones,

els fills petits i els més grans.

Quina sort, quina desgràcia

a la princesa va tocar.

Tot plorant va ser lliurada

a les urpes d’aquell drac.

Tots els valents cavallers

cruspits o socarrimats,
quan traient foc per la boca,

el drac se’ls havia menjat.

I Sant Jordi, el cavaller,

damunt del seu cavall blanc,

i Sant Jordi, el cavaller,

matà aquell ferotge drac.

I Sant Jordi, el cavaller,

escut i espasa a les mans,

i Sant Jordi , el cavaller,

matà aquell ferotge drac.

De la terra va brotar

un bonic florit roser

amb la rosa de l’amor

que és vermella com la sang.

I Sant Jordi, el cavaller,

a la princesa oferí

un somriure i un petó

i la rosa de l’amor.