Ull viu!

Abans hi havia una enorme diversitat de sistemes de mesures, pams, peus, passes… però eren arbitraris i variables.

Això va canviar amb la Revolució Francesa, 1789. Aleshores es va imposar la idea de prendre com a unitats de mesura propietats de la natura, com ara la mida de la Terra o el pes de l’aigua.

Una de les primeres va ser la mesura de longitud: el metre. Inicialment el van definir com la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre. És a dir, calia mesurar la distància de l’equador fins el Pol i dividir-ho per deu milions. Allò era un metre.

Per fer les mesures van encarregar un equip a mesurar un arc de meridià terrestre tant llarg com fos possible. I com que eren francesos, van establir que la distància més llarga que podien mesurar i que agafés territori majoritàriament francès era des de la torre del castell de Montjuïc, a Barcelona, fins a Dunquerque. Van trigar sis anys a completar les mesures.

Quan finalment es va poder determinar la mesura  es va fer una barra de platí amb iridi que tenia dues marques separades per exactament un metre quan estava a 0°C.

Desprès va resultar que la Terra no és perfectament esfèrica de manera que la barra de platí encara que és la mida del metre, ja  no és exactament una deumilionèsima part del quadrant terrestre.

Algú recorda l’origen de la milla que utilitzen els anglesos?