ILLA DE LESBOS

Sóc la Marta Juárez i vaig fer l’illa de Lesbos en el treball que hem fet sobre la geografia insular grega. Vaig escollir-la perquè coneixia la història de Safo de Lesbos i em semblava molt interessant i maca.

 Fotografia de la meva illa.

NOM EN CATALÀ: Illa de Lesbos.

NOM EN GREC:  Λέσβος.

MAR: Mar Egeu.

SUPERFÍCIE: 1632 Km2.

HABITANTS: 86.436 hab.

FOTOGRAFIES ACTUALS 

Mapa físic de l’Illa de Lesbos.

Fotografia d’una zona turística de Lesbos, on pots fer un passeig tranquil en vaixell.

FOTOGRAFIES ANTIGUES O DE RESTES ARQUEOLÒGIQUES

Mapa històric de l’illa de Lesbos, fet per Piri Reis.

Castell de Mitilene, ciutat principal de l’illa de Lesbos.

A causa de les diverses guerres que van assolar el Pròxim Orient, molts immigrants van intentar arribar a la Unió Europea, principalment sirians, en el que es va anomenar la “crisi dels refugiats”. Al trobar-se Lesbos prop de la costa de Turquia, molts d’aquests refugiats van intentar entrar a la UE a través de l’illa, viatjant amb diversos vehicles aquàtics. Les dificultats de la travessia, que va provocar la mort de molts dels viatgers, va ser publicitada per tot el món a través dels mitjans de comunicació. Com a conseqüència d’aquestes imatges, una empresa badalonina destinada a tasques de socorrisme a les platges catalanes, Pro-Activa Serveis Aquàtics, va desplaçar alguns dels seus membres a l’illa per ajudar en les tasques d’assistència i rescat d’aquests emigrants. Així, l’octubre de 2015 es va fundar l’ONG Proactiva Open Arms, amb l’objectiu de salvar vides humanes al mar. La seva missió principal continua essent l’ajuda a aquests refugiats que diàriament intentaven arribar per mar a Lesbos.

Mar de Lesbos amb restes de pateres i refugiats. No he volgut posar cap fotografia literal de refugiats perquè em sembla una falta de respecte.

SAFO DE LESBOS

Safo, en grec àtic escrit Σαπφώ i en grec eòlic (el dialecte que ella utilitzava) escrit Ψάπφω, va néixer a Mitilene o Eresos, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC), va ser una compositora i poetessa grega.

La seva font d’ingressos principal va ser la composició de cançons per a ser cantades als casaments. Va escriure almenys nou llibres d’odes, però només se’n conserva una oda completa i fragments d’altres obres. D’un estil senzill i clar, descriu una passió amorosa física i intimista adreçada a les dones del seu grup o als déus, en particular a Afrodita. Presentà el desig com una potència irracional poderosa i exposà les oscil·lacions de l’ànim i la supremacia de la bellesa i el sentiment.

Safo tocant un instrument i les seves alumnes contemplant i aprenent.

La seva fama va ser enorme, ja en el seu temps. La seva obra va ser admirada per Aristòtil i Sòcrates, i Plató la considerà com una musa més. De l’illa on va néixer, en deriva la paraula lesbianisme i del seu nom el sinònim safisme.

Imatge de la cara de Safo de Lesbos.

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l’homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones. La paraula lesbiana procedeix de l’illa de Lesbos (Grècia), i s’utilitza per fer referència a una dona homosexual que sent atracció sexual, física, emocional o sentimental únicament cap a les dones.

Imatge de Safo i Erinne fent-se un petó.

ARIÓ DE LESBOS

Arió (Arion, Αρίων) va ser un personatge mitològic, un músic i bard grec nascut a Metimna, a Lesbos, i establert a Corint (segle VII aC). Va obtenir permís del seu amo Periandre, tirà de Corint, per recórrer la Magna Grècia i Sicília per guanyar diners cantant. Va participar a Sicília en un certamen poètic, en el qual va obtenir el primer premi. En el viatge de tornada, els mariners que el duien es van posar d’acord per robar-li el que havia guanyat i després llançar-lo al mar. Apol·lo el va advertir i ajudar amb uns dofins, que aquests, van rescata-lo quan va saltar per la borda. Més tard, tots els mariners van ser executats.

Imatge d’Anió sobre el ser mitològic marí i sostenint la seva lira.

AFRODITA

Afrodita ( Αφροδιτη) era en la mitologia grega, la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies. Ericina fou un sobrenom d’Afrodita, venerada en un santuari del mont Èrix, a Sicilia.  Urània va ser el sobrenom d’Afrodita com a representant de l’amor pur.  A partir de la fusió amb la mitologia romana l’anomenaren Venus.

Era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d’un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l’esposa d’Hefest, un déu lleig i coix, però li va ser infidel tenint aventures amoroses amb Hermes i Ares, tenint amb aquest últim a Eros.

La relació que he trobat amb Lesbos i Afrodita, va ser Safo que li escrivia  cançons i poemes, com ara l’Oda a Afrodita (versió en castellà).

L‘Oda a Afrodita en català i en anglès està traduïda per Antoni Rubió i Lluch, en francès per Falconnet i en rus, per Sumarokov.

Sincerament  penso que la feina d’un traductor és molt important i molt beneficiària per totes aquelles persones apassionades de la lectura, ja que podem accedir a una gran varietat de textos sense haver de saber el seu idioma original. En la meva opinió, la feina del traductor està molt infravalorat i només solen tenir consideració els autors principals.

Cara d’Afrodita (Venus) del quadre de  Sandro Boticelli (“El Naixement de Venus”). 

MARTA JUÁREZ ZURITA – 2BE