Realment Èdip Rei m’ha semblat una obra molt interessant. Jo pensava que a l’haver estat escrita al segle V a. C. em resultaria pesada i difícil de comprendre. No obstant això, aquesta tragèdia em va captivar des del primer dia, ja que, en primer lloc, mentre mirava l’obra (encara que ja me la vaig llegir amb anterioritat) , em sentia més intrigat sobre com seria representada i com seria el final de l’obra. Així, he de destacar que la forma d’explicar els esdeveniments de Sòfocles, de manera pausada i utilitzant uns elements metafòrics o prediccions, és molt original.

I en segon lloc, m’han cridat l’atenció alguns dels temes tractats en el text, com ara la ceguesa, que simbolitza en aquesta obra la clarividència. D’aquesta manera, penso que és molt interessant la ironia tràgica que es produeix entre Tiresias i Èdip al voltant d’aquest tema.

També m’ha impressionat la decisió ferma d’Èdip de trobar la veritat, que no cessa tot i els problemes que li va implicant la investigació i l’horrible resultat que es deriva d’ella.

Finalment, m’agradaria destacar que no em sembla justa la decisió final que es pren amb Èdip, és a dir, que sigui castigat pels errors que ha comès, ja que ell els ha dut a terme sense tenir coneixement d’ells.

Bernat Gracia March

Èdip Rei

Èdip separant-se de Iocasta