TEATRE D’ÈDIP REI A TARRAGONA
El passat 27 de març vam anar a Tarragona per poder gaudir de l’espectacle teatral organitzat pel Festival de Teatre Clàssic Prósopon. En el programa d’aquesta constava la representació de l’obra d’Èdip Rei, una tragèdia grega escrita per Sòfocles.
Per introduir la meva valoració personal de l’obra començaré parlant de la seva trama.
Ens situa amb Èdip, rei de Tebas, fill de Laios i Iocasta rei i reina de Tebes respectivament. Un oracle va advertir a Laios que seria assassinat pel seu propi fill. Decidit a evitar el seu terrible destí, va lligar els peus del seu fill recent nascut i el va abandonar perquè morís en una muntanya solitària.
El seu fill va ser recollit per un pastor i lliurat al rei de Corint, qui li va donar el nom d’Èdip i ho va adoptar com el seu propi fill. El nen no sabia que era adoptat i, quan un oracle va proclamar que mataria al seu pare, va abandonar Corint.
Durant la seva travessia, va trobar i va matar a Laios, creient que el rei i els seus acompanyants eren una banda de lladres i així, inesperadament, es va complir la profecia. Sol i sense llar, Èdip va arribar a Tebes, es va casar amb la seva mare i durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que ells eren en realitat mare i fill.
Aviat Èdip va descobrir que involuntàriament havia matat al seu pare. Quan Jocasta va saber la vida incestuosa que portava es va suïcidar i, quan Èdip es va adonar que ella s’havia matat, es va treure els ulls i va abandonar el tron. Va viure a Tebas diversos anys però va acabar abandonant també la ciutat.
Aquesta obra gira al voltant d’un element fonamental durant tota la trama: l’ésser humà no pot fugir del seu destí. Sigui del tipus que sigui, en la cultura grega, el destí es considera com a un fet ineludible i inevitable.
Personalment m’ha semblat una obra molt interessant. En un principi pensava que a l’haver estat escrita al segle V a.C. em resultaria pesada i difícil de llegir, però a mesura que la història avançava tenia més curiositat per saber com es desenvolupava aquesta. Des del meu punt de vista, Sòfocles encerta en l’ús de metàfores i prediccions en forma d’oracles, ja que manté el suspens fins a l’últim moment, quan totes les prediccions es compleixen i tot el que havien estat anunciant encaixa.
D’altra banda, em sembla que Èdip paga massa car el delicte d’haver matat al seu pare Laios ja que aquest és qui realment està sent castigat. No obstant això, entenc que a l’antiga Grècia es tenia una altra visió sobre el tema, i també cal tenir present que en ser una tragèdia, ha d’acabar de forma fatídica.
– Marta Moreno
Comentaris recents