La paraula “ceràmica” deriva de l’antiga paraula grega “keramos”, que es refereix a l’argila de terrissaire i els objectes fets d’ella consisteix en  la utilització de materials sòlids inorgànics i no metàl·lics amb una gamma de propietats útils, incloent duresa i resistència molt altes, punts de fusió extremadament alts i un bon aïllament elèctric i tèrmic per fabricar objectes de porcellana, pisa i fang.

La ceràmica s’extreia de les pedres de les mines i posteriorment es rentava i es deixava en remull en grans estanys per elminar les impureses que a l’hora de la cocció podien provocar l’esclat. A continuació es posava al sol durant diverses setmanes perquè la pasta resultant s’assequés i adquirís el color i qualitat ideal per ser modelada.

Estils de la caràmica Grega

1. Estil Geomètric (segle IX al VIII A.C.):

La decoració consistia en elements geomètrics (cercles, rombes, línies, etc.) que gairebé ocupaven tota la superfície de la peça.

2. Estil corinti (segle VII a.C.):

La decoració evocava motius orientals, com per exemple animals exòtics. Encara no apareixia la figura humana.

3. Ceràmica de figures negres (segle VI al V a.C.):

Es pintaven figures de color negre sobre un fons de color ocre i amb un burí (eina de tall metàl·lica) es feien incisions per marcar els plecs de la roba o la musculatura del cos. En aquest tipus de ceràmica ja apareixia la figura humana i es plasmaven sobretot escenes de la mitologia i de la vida quotidiana.

4. Ceràmica de figures roges (s.V – IV a.C.):

Es deixava el fons ocre de l’argila per a les figures i es recobria la resta amb vernís negre. Marcaven els detalls del cos no amb incisions, sinó amb línies amb un pinzell molt fi.

Helena Corbera, Grec 1r Batxillerat