El dimecres 16 de gener de 2019, els alumnes de primer i segon de batxillerat humanístic vam fer una escapada clàssica al Museu Arqueològic de Catalunya a Barcelona, seguida d’una visita a l’exposició d’art de Velázquez, que es feia al Caixafòrum.

En el museu arqueològic vam anar a fer una activitat anomenada «Les pedres parlen llatí», dedicada a l’epigrafia clàssica llatina. En allà, ens van explicar les diferents situacions en les que els romans feien servir l’epigrafia i quin tipus d’inscripcions hi feien. Va ser un taller molt didàctic, ja que acabada l’explicació inicial del monitor, per grups vam haver de desxifrar i traduir una inscripció epigràfica en llatí. Això va ser molt divertit perquè havies de posar atenció a les abreviatures que utilitzaven els romans per escurçar les paraules o a les faltes d’ortografia, resulta que la nostra estratègia d’abreviar les paraules per parlar per whatsapp no és cap novetat!

Feta la traducció, vam baixar a veure les pedres originals i cada grup havia d’exposar la inscripció que havia traduït. Era molt interessant escoltar l’origen i la història que hi havia darrere de cada epigrafia, que a simple vista, costava ser conscient de que eren pedres de més de dos mil anys d’antiguitat.

Finalment, vam descobrir que els romans, a diferència de nosaltres, no tenien cap vergonya a mostrar els genitals masculins de l’home, i sens dubte li van donar un toc d’humor a la sortida: el guia ens va ensenyar un amulet que es posava a la porta d’entrada de les botigues i representava una mena d’home sobre un penis i els seus testicles. A més a més, com a comiat final, el guia ens va ensenyar l’estàtua amb els testicles i el penis més grans del museu!

La segona part de l’excursió, va ser la visita al Caixa Fòrum, on feien una exposició de Velázquez i les seves obres (entre d’altres) del museu del Prado. Personalment, va se la meva part preferida i, clarament, em va deixar meravellada. Ens va atendre un guia molt amable que es deia Pau i, de seguida, a tot el grup ens va deixar amb la boca oberta amb les seves explicacions. Principalment, ens va presentar els quadres mitològics de Velázquez. Era molt interessant el rere fons que tenia cada pintura. Des del meu punt de vista, com a l’activitat anterior de les pedres, si no coneixes la historia de cada quadre i, en aquest cas, el que vol transmetre i representar, mai aconseguiràs entendre el valor del que estàs observant, o pel menys, aquesta és la conclusió a la que he arribat. És realment extraordinari quan entens que el guerrer despullat sobre el llit que estàs observant és Mart, el déu de la guerra, i que la seva mirada melancòlica o pensativa fa referència a un moment donat, avui en dia desconegut; o que el que et pensaves que era un àngel, en realitat era Perseu amb el seu casc alat, que venia a salvar a Andròmeda del monstre marí, etc.

En definitiva, l’exposició de Velázquez ens va enriquir molt als alumnes de l’humanístic i va ser un moment on tots vam gaudir.

Per concloure, només cal dir que l’excursió ens va deixar a tots satisfets, amb ganes d’aprendre i d’endinsar-nos en el món dels clàssics i la mitologia.

Ariadna Liaño