Atena és una de les deesses més actives en el món grec, i com a tal forma a nombrosos mites i poemes èpics grecs, el més destacat, l’Odissea.
A l’Odissea,  una musa relata les aventures de l’heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que parteix de la ja conquerida Troia, fins que torna a casa seva, a Ítaca, on l’espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac.

La Reconnaissance d’Ulysse et de Télémaque d’Henri-Lucien Doucet, 1879

Atena és present al llarg de tota l’Odissea com a protectora d’Odisseu en les més de dues dècades que va durar la aventura fora de casa,  allunyat de la seva família i la seva terra.
Concretament, la figura del fill d’Odisseu, Telèmac, pren una rellevància considerable en el relat èpic, reservant-se 2 dels 24 poemes  de la narració, per Desa ell com a protagonista.

En el primer cant, Atena s’apareix a Telèmac, transformada en Mentes, rei de Tafis, per a dir-li que emprengui un viatge a Esparta i Pilós per a obtenir informació sobre el seu pare desaparegut.
Després de la visita a aquelles illes, i concretament a Esparta, descobreix que el seu pare és retingut contra la seva voluntat per la nimfa Calipso, però que segueix amb vida.

Després de la seva tornada a Ítaca, al cant XVI, Telèmac es troba amb un rodamón que resulta ser el seu pare Odisseu.Després de 20 anys, pare i fill es retroben i després d’una apassionada abraçada, junts i amb l’ajut de Zeus i Atena, tornen a casa i posen fi a la vida de tots els pretendents de Penèlope.

En psicologia hi ha un complex que rep el nom d’aquest fill d’Odisseu, el Complex de Telèmac.

Aquest, després de 20 anys anant cada dia a la costa a esperar la tornada del seu pare, d’escoltar les històries que sa mare li explica sobre ell i de sobretot, sentir-ne l’absència desenvolupa melancolia i nostàlgia, un buit que s’omple només amb el retorn d’Odisseu.
Justament el complex psicològic tracta d’això, l’absència d’aquesta figura i del paper patern i de la seva respectiva autoritat (recordant sempre que autoritat prové del llatí auctoritas que significa fer créixer, progressar, avançar).

Al contrari d’altres complexos psicològics semblants, no busca ni la lluita contra el pare (complex d’Èdip), ni la seva anul·lació (antiedip) ni vol representar-se com el fill ideal que no necessita a ningú (Narcís). Vol un pare que posi ordre, però no autoritàriament sinó com a testimoni, com a còmplice i amistós (complex de Telèmac).

Dani Esteban