Al 1987, un grup d’extremenys liderats per Robe Iniesta van formar la banda de rock transgressiu Extremoduro. Per tots és sabut que aquesta és una formació extremadament controversial, valgui la redundància. Les seves cançons parlen de drogues, violència, religió i en general, les lletres estan plenes de provocacions. Però el que els fa realment únics és la capacitat de contrastar aquesta agressivitat amb una poesia discreta però que sempre està present. Després d’escoltar la seva música una estona, no és gaire difícil adonar-se que els membres del grup, o almenys Robe Iniesta, que és qui composa les lletres, té una sensibilitat literària que l’influeix enormement a l’hora d’escriure.

Al 2008, després de més de dues dècades d’èxits i concerts psicodèlics, van llençar el seu àlbum més venut, La Ley Innata on van voler fer homenatge al gran orador de l’Antiga Roma, Ciceró. Tant la caràtula del disc com el propi títol d’aquest, es basen en una frase d’ell que diu així:

“Existeix, de fet, jutges, una llei no escrita, sinó innata, la qual no hem après, heretat, llegit sinó que de la mateixa naturalesa l’hem pres, espremut, apurat, llei per la qual no estem educats, sinó fets; i en la qual no hem estat instruïts, sinó amarats.”

 

 

La raó per la qual els extremenys van triar aquesta cita es fa bastant òbvia quan s’escolta el disc sencer i en l’ordre establert. La Ley Innata parla d’una ruptura increïblement dolorosa que, simbòlicament, està matant el narrador. A poc a poc, però, mentre avancen les cançons, el protagonista pateix un canvi en el qual s’adona que per molt fort que sigui el patiment, és necessari avançar i seguir vivint. Aquesta reflexió es pot veure a l’última cançó del disc, Coda flamenca: otra realidad, on apareix la frase: “Y el fuego del infierno ya es solo humo”. El foc es una metàfora de l’aflicció sentida des d’un començament i el fum fa referència al fet que aquest mal ja està passat.

La conclusió que treu el narrador de la cançó és que el dol és un procés natural el qual tots sabem superar amb l’ajuda del temps i la paciència. Ningú no ens ha ensenyat a fer-ho, però tots hi estem capacitats. Com ja es pot intuir, això té una relació directa amb el pensament de Ciceró, el qual es basava en la idea d’una llei no apresa de la qual som còmplices des del dia que naixem.

Això és, sens dubte, una altra demostració que l’art crea més art i de com personatges que van viure fa segles segueixen influenciant-nos avui dia.

Maria Andújar