Moltes vegades s’utilitza l’expressió “Ser la poma de la discòrdia” per referir-se a aquella persona que provoca, intencionadament, que hi hagi conflictes i malentesos entre diferents subjectes.
Hi ha moltes persones que pensen que l’origen d’aquesta frase prové del passatge bíblic en el qual Eva agafa la poma prohibida del “Jardí de l’Edèn”, però aquesta idea no pot estar més allunyada de la realitat.
Obtenim la nostra resposta dins la mitologia grega, en concret amb un mite relacionat amb Eris, deessa de la discòrdia. Segons explica el mite, durant les núpcies entre Peleu i Tetis (futurs pares d’Aquil·les) va aparèixer Eris, qui no havia estat convidada al gran esdeveniment, amb la intenció de generar un conflicte entre la multitud.
Portava una poma d’or, la qual va llençar als peus de les deesses Afrodita, Atena i Hera. A la superfície de la fruita es podia observar una inscripció, la qual indicava que la poma anava dirigida a la dona més maca. Les tres deesses van començar a discutir sobre quina de les tres era més mereixedora del fruit, i per controlar la situació que s’acabava de generar, Zeus envia Hermes perquè porti la poma a Paris i sigui ell qui triï a la més maca de totes tres, i per tant, a qui correspon el fruit daurat.
Les tres dones van oferir a Paris diferents privilegis. Atena li ofereix saviesa, Hera li ofereix poder, i Afrodita li promet entregar-li l’amor de la dona més maca del món. Finalment, i després de molts dubtes, Paris escull a Afrodita i aquesta li proporciona a Helena d’Esparta, muller del rei Melenau. Això dona peu al seu rapte i per tant, a l’inici de la coneguda “Guerra de Troia”. Temps després s’utilitza en altres episodis mitològics l’expressió “Ser la poma de la discòrdia”.
- Títol de l’obra: El juicio de Paris.
- Autor: François-Xavier Fabre
- Any: 1808
- Ubicació: Richmond, Museu d’Art de Virginia
Llocs o productes quotidians amb el nom d’Atena:
Marta Moreno
Comentaris recents