Les principals festes religioses d’Atenes eren les Panatenees, en honor a la deessa defensora de la ciutat. L'”aniversari” d’Atena se celebrava cada any, eren les petites panatenees, celebrades a l’estiu, a partir del dia 28 del mes de l’hecatombe (Un sacrifici religiós de cent bous per assenyalar una gran catàstrofe.). Des del 566 aC., cada quatre anys se celebraven les Grans Panatenees, en les quals participava tota l’Àtica i estava precedida d’uns grans jocs. Coincidia amb els jocs ístmics de Corint, els pítics de Delfos, els nemeus i els Olímpics, els jocs panatenaics eren dels més famosos.

Només hi podien participar àtics. Els Jocs començaven cinc dies abans de la gran desfilada de les Panatenees.

Els jocs començaven amb una marxa d’atletes a l’Àgora d’Atenes on oferien sacrificis i elevaven pregàries. La carrera de Stadion (184 m) era l’inici del concurs. L’hippios o mig fons (1000 metres), era una de les més conegudes. No obstant això, els atletes més considerats eren els que practicaven el pentatló, prova combinada de disc, salt de longitud, javelina, carrera i lluita. La més popular de les lluites, era el pancraci, que era una combinació de lluita i pugilisme (combatre a cops de puny), fins a l’esgotament final.

En el quart dia de les Panatenees es traslladaven els jocs a l’exterior de la ciutat i allà tenien lloc les competicions eqüestres.

El cinquè dia de les festes estava ja reservat només a les dones ateneses. Jocs i danses tribals donaven pas a una festa nocturna de música, cant i ball. La mateixa nit es realitzava la carrera de torxes, amb el foc sagrat, per equips de tribus i per relleus de 40 corredors, començava a l’Acadèmia i acabava al Partenó.

Nou mesos abans, la sacerdotessa d’Atena i les arrèfores (noies verges de set i once anys) teixien una túnica o peça de llana, destinada a embolicar l’estàtua d’Atena Políada, protectora de la ciutat, que residia al temple de l’Erecteion. Era aquesta de fusta i la túnica se li canviava tots els anys.

El dia de la festa, la munió començava a congregar-se a la porta de Dipilo, una de les portes de l’antiga Atenes, abans de l’alba. La processó començava amb les primeres llums. Al davant, les arrèfores, la Gran Sacerdotessa i multitud de dones portant regals.

A continuació, anaven els oficiants dels sacrificis amb els animals. Darrere els estrangers i els músics, seguits dels ancians i els caps de l’exèrcit, tots ells amb branca d’olivera, l’oli d’olivera era sagrat i era usat per empastifar els reis i els atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d’abundància, glòria i pau i s’utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres.

Després d’ells, els guerrers, a peu, a cavall o amb carro, seguits dels vencedors dels jocs i de la massa popular. La processó discorria per la via Panatenaica, per a acabar pujant a l’Acròpolis. Amuntegats, arribaven fins als Propileus on es paraven. En el petit temple de la Victòria Àptera s’elevaven sacrificis. L’entrada al recinte sagrat estava prohibida a estrangers.

Una vegada aconseguit el cim, la processó passava per davant del Partenó i es dirigia cap a l’altar d’Atena, prop de l’Erecteion (temple grec). Les arrèfores lliuraven el pèl a les ergastines. Les ergastines eren triades per la ciutat per a realitzar l’ofrena per la deessa, que la portaven dins de l’Erecteion.  Les festes acabaven al dia següent amb les carreres de guerrers i les regates.

Fídies i els seus deixebles van esculpir al voltant del temple d’Atena en forma de fris. Estava dividit el fris en dues sèries que partien de l’angle sud-oest, discorrien pels laterals i es trobaven en la façana. En la part de l’oest s’escenificaven els preparatius eqüestres de la processó, els ancians i els músics, en l’extrem septentrional del fris aquest unes noies porten gots de libacions. Davant d’ells apareixen els déus: Posidó amb barba, Apol·lo, Àrtemis, Afrodita i Eros, precedint als mestres de cerimònies. Sobre l’entrada del temple, Hefest i Atena amb altres figures, entre elles, Atena Políada rebent un regal d’una sacerdotessa. La resta de figures canvien d’orientació per a unir-se a la desfilada inicial.

El fris es troba repartit en tres museus,  a Londres, París i Atenes.

Alba Iglesias