És molt probable que a l’arribada al jaciment arqueològic d’Empúries (Alt Empordà) ens cridi l’atenció l’estàtua d’Asclepi (Esculapi per als romans). Aquest és el nom amb què coneixem l’escultura (la reproducció, de fet, perquè l’original es troba dins del museu) que es va trobar sepultada en una cisterna prop del lloc on ara s’exhibeix. No hi acaba d’haver acord entre els arqueòlegs si es tracta del déu grec de la medicina Asclepi o de la divinitat egípcia Serapis.
Des del passat dia 11 i fins al 20 de novembre se celebra la 27a Setmana de la Ciència i Ulls d’òliba no volia deixar passar l’ocasió de convidar-vos a descobrir alguna cosa sobre la ciència de la medicina en el món antic. Mireu aquest vídeo sobre l’Asklepion de la ciutat d’Emporion que vam visitar a finals d’octubre. Us ajudarà a contestar per què nosaltres sí que vam veure l’estàtua i els antics emporitans no la podien veure? Quina relació hi ha entre Apol·lo, Hígia, el centaure Quiró i Asclepi? Què t’ha cridat l’atenció del vídeo?
A banda dels santuaris dedicats a Asclepi, també coneixem el nom d’un metge il·lustre perquè ha donat a un jurament mèdic que té vigència per a molts professionals de la medicina. Com es deia aquest metge? A quina illa va viure? Què vols destacar del que ens ha deixat escrit? També hi hagué metges reconeguts en el món romà, molts dels quals eren d’origen grec. Digues el nom d’un d’aquests metges i la seva contribució a la ciència mèdica.
Emma Pedraza Canudas
Només podien veure l’estàtua els sacerdots, ja que aquesta es trobava dins d’un templet i a la cel·la, és a dir, la sala de l’estàtua de la divinitat, només hi podien accedir els sacerdots. És per això que els centres del culte públic es trobaven als altars del santuari, a l’aire lliure.
La relació que tenen tots aquests personatges de la mitologia amb Asclepi, nom grec i Escolapi pels romans, és la següent. Asclepi representa el déu de la medicina i Apol·lo és el seu pare. Apol·lo és el símbol de la bellesa masculina, la música i la poesia, però també la medicina. És pare d’Hígia, deessa de la sanitat que com bé indica l’etimologia del seu nom, Ὑγίειᾰ, és la deessa de la sanitat. Pel que fa al Centaure Quiró, es té constància que va ser el deixeble d’Asclepi i és per això que també tenia una relació directa amb la medicina i va ser el centaure més savi de tots. Per tant, la relació entre tots aquests individus, podem dir que és la medicina i que tots, tenen una connexió amb el protagonista d’Empúries, és a dir, Asclepi.
El que més m’ha cridat l’atenció d’aquest vídeo ha estat el fet que l’estàtua va estar importada de Grècia i com amb només un bloc de pedra, varen aconseguir fer una representació tan concreta i detallada. També m’ha sobtat com varen identificar que era Asclepi. Ho van fer de manera que van trobar un altre peça en forma de serp, és a dir, el símbol d’Asclepi i de la medicina actual.
Carla
Per començar, els antics emporitans no podien veure l’estàtua d’Asclepi perquè estava ubicada en una cambra interior d’un dels templets del santuari. En aquest espai religiós només podien accedir els sacerdots. D’aquesta manera, ells eren els únics que podien observar aquesta estàtua. Si més no, l’Asclepi va poder sobreviure al temple. Dit això, les restes del temple ja no es poden veure, però, en canvi, tenim la sort de poder-ho fer amb l’estàtua del déu grec de la medicina.
Altrament, es pot establir una relació entre Apol·lo, Hígia, el centaure Quiró i Asclepi.
Per un costat, Asclepi va ser fill d’Apol·lo. Addicionalment, aquest déu de la medicina va ser deixeble, de la mateixa manera que Aquil·les, del centaure Quiró. En últim lloc, Hígia es pot relacionar amb Asclepi, ja que aquesta va ser la seva filla.
Seguidament, el que més m’ha cridat l’atenció del vídeo ha estat que m’he pogut assabentar que el santuari on estava l’estàtua d’Asclepi no era únicament un lloc de culte, doncs, també era un espai profilàctic i terapèutic. D’aquesta manera, se sap que entre les instal·lacions del santuari, hi havia un espai on els malalts, un cop purificats, passaven la nit en un son induït. A més, els somnis dels malalts, els quals estaven vetllats pels sacerdots, determinaven la diagnosi i el tractament de la malaltia.
D’altra banda, el nom d’un metge il·lustre que va realitzar un jurament mèdic, el qual va tenir vigència per a molts professionals de la medicina va ser Hipòcrates. Aquest metge grec va néixer a l’illa de Kos, Grècia, en l’any
460 aC.
Per un altre costat, un dels aspectes que ens va deixar escrit Hipòcrates va ser que el metge sanador ha d’estar preparat per a poder conèixer quina és la naturalesa de la malaltia i, per a pronosticar la seva evolució. Així doncs, va argumentar que el metge ha de ser capaç de predir el curs que seguirà la malaltia amb la màxima exactitud possible. Altrament, Hipòcrates va pronunciar que és molt més important saber quina persona té la malaltia que quina malaltia té la persona. Es pot veure que aquesta reflexió és un clar exemple de la humanització d’Hipòcrates.
En últim lloc, Sorà d’Efes va ser un metge grec i, és considerat com el pare de la Ginecologia i Obstetrícia. En la seva gran obra “Sobre les malalties de les dones” va incorporar un tractat sobre el part, el qual es va fer servir com a guia durant més de quinze segles. Doncs, en aquest mateix tractat també va argumentar com havia de ser atesa la mare i el nounat durant el part. La seva obra, traduïda a llengua llatina, va tenir una gran influència amb l’objectiu de formar a les dones obstetres. Per acabar, addicionalment, va aportar descripcions i coneixements sobre l’anatomia dels genitals femenins, la menstruació i l’embaràs.