En més d’una ocasió són els alumnes qui m’inspiren amb les seves preguntes o comentaris els escrits per a Ulls d’òliba. Aquesta vegada, però, ha estat la Lali, companya del departament de català, arran d’una conversa a la cantina. El tema de conversa girava entorn d’una de les comèdies d’Aristòfanes, Lisístrata, en què la protagonista anima les dones d’Atenes, Esparta i altres polis gregues a fer una vaga de sexe. El motiu? Aconseguir que els seus marits deixin de fer la guerra.
La Lali em va parlar d’una artista andalusa, La Gata Cattana, i d’una cançó titulada Lisístrata. De seguida vaig buscar la cançó i vaig descobrir una lletra plena de referents clàssics, amb llatinismes, amb un rerefons de reivindicació femenina. Moltes gràcies, Lali!
Quina guerra volien aturar les dones gregues? Qui la va guanyar? Quines conseqüències va tenir per a Atenes i a Esparta? Quines altres vagues similars a la ideada per Lisístrata s’han dut a terme als segles XX o XXI?
De quines dones gregues, històriques o mítiques parla la cançó? Què vols destacar de la lletra d’aquesta cançó?
Quin any es va estrenar l’obra que apareix representada a la imatge? Qui fa el paper de Lisístrata? A quin teatre es va representar?
Marina García
Les dones gregues volien aturar la guerra del Peloponès. La guerra la van acabant guanyant Esparta (la Lliga del Peloponès) i així provocant la dissolució de la Lliga de Delos (atenesos). Una de les conseqüències que va patir Atenes és que va perdre més poder territorial grec i en canvi, Esparta no perquè va acabar essent victoriós.
Les vagues que s’han dut a terme actualment i són molt semblants a les de Lisístrata són d’entre altres, aquestes: Vaga sexual a Filipines (2011), Vaga sexual a Turquía (2009) i Vaga sexual a Kenya (2009).
La cançó Lisístrata de La Gata Cattana menciona a les següents dones mítiques i gregues: Amazones, Musa, Lisístrata, Safo, Hipatia i Eurídice. El que vull destacar d’aquesta cançó és el to com la canta perquè es nota el seu sentiment de lluita que vol transmetre.
L’obra que apareix representada en l’imatge es va estrenar en l’any 2010 al teatre Roma, concretament al Festival de Mérida. El paper de Lisístrata va ser protagonitzat per Paco León.
Xènia
Les dones gregues volien aturar la guerra del Peloponès. Aquesta, va ser guanyada per a Lliga del Peloponès, provocant així la dissolució de la Lliga de Delos.
A causa d’aquesta derrota els atenencs van haver de sortir de Pleimmírion cap a l’oest, seguint el curs del riu Anapos. Al sisè dia van ser atacats pels siracusans i es van haver de desviar cap al sud en un intent d’arribar a la costa, el qual va ser avortat pels siracusans; Demòstenes i la seva rereguarda van ser atacats i derrotats a Polizèlion, i la resta de l’exèrcit a la riba del riu Asinaros, provocant així que es rendissin.
La lletra de la cançó de Gata Cattana vol destacar l’empoderament que ha anat assolint el paper de la dona al llarg de la història.
Noemi M.R
Lisístrata i la resta de dones greges tenien l’objectiu d’aturar la guerra del Peloponès. Els guanyadors de la guerra van ser els espartans.
A conseqüència del lideratge espartà, Atenes es va veure immersa en la” tirania dels 30 tirans”, i va veure’s obligada a abandonar els territoris que va aconseguir del Peloponès (postos de Mègara).
– Togo (2012), una vaga sexual en contra del seu governador Gnassingbé
– Filipines, una vaga sexual que va parar amb la guerra bèl·lica entre diverses zones agràries de l’illa Mindanao
– Ucraïna
– Bèlgica, aquesta vaga va ajudar a finalitzar el conflicte entre dues faccions polítiques.
En la lletra de la cançó surten representades Gea, Eurídices, les muses, les titànides i Prometeu.
I les dues parts de la cançó que més m’han cridat l’atenció:
-“Tú y cuántos como tú contra estas dos titánides”
-” Por su propio peso cuando rescate a Eurídice”
L’obra es va estrenar en el 2010, protagonitzada per Paco León en el Teatre de Mèrida
Anna Galisteo
Les dones gregues, animades per Lisístrata, pretenien aturar la Guerra del Peloponès, que finalment va ser guanyada per la Lliga del Peloponès. La conseqüència més important de la victòria espartana va ser la dissolució de la Lliga de Delos, l’associació de ciutats-estat gregues. A més, durant un període de temps, Atenes va ser passar a ser governada pels «Trenta Tirans», un govern establert per Esparta que va suspendre el règim democràtic atenès.
Podríem dir que la vaga liderada per Lisístrata va suposar un antecedent per a les vagues feministes que liderarien les dones a partir del segle XIX, com la de les sufragistes pel dret a vot o la coneguda vaga del 8M per reivindicar la igualtat. Tanmateix, no puc evitar relacionar la vaga de Lisístrata amb les manifestacions de la Setmana Tràgica de 1909. Quan vaig descobrir per primer cop aquest esdeveniment en una de les classes d’Història d’Espanya, no vaig poder evitar emmirallar-me pel paper que va assumir el gènere femení en el seu desencadenament. Davant el reclutament de soldats de la reserva, sobretot catalans, per participar en la Guerra del Marroc, les dones es van començar a revoltar contra aquesta acció del govern. Les dones, que protestaven per la mobilització dels seus marits i fills, van iniciar el que seria una de les revoltes populars més importants en el marc de la història de Catalunya i Espanya.
D’altra banda, la lletra de Gata Cattana fa referència a altres dones importants, com ara: Nina Ricci, Silvia Federicci, Rosa de Luxemburg, Campoamor, les muses, les Vestals, Keny Arkana, Safo, Parks, Hipatia, Hatshepsut, Eva, Eurídice i, clarament, Lisístrata. Aquest és un dels fets que més m’agrada de la lletra d’aquesta cançó, que resulta evident que l’autora aprecia el moviment feminista i n’està informada. Lloa a totes aquestes dones que sovint són menyspreades o esborrades dels llibres de text, alhora que critica sense tabús el sistema patriarcal.
Finalment, l’obra que apareix representada a la imatge va ser estrenada el 411 aC i va ser representada a Atenes. En ella, Lisístrata idea un pla per acabar la Guerra del Peloponès: convèncer la resta de dones gregues d’iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau. Aquesta iniciativa, però, engendraria una batalla entre sexes.
Laia Altimira
La comèdia de Lisístrata va ser escrita per Aristòfanes i passa durant la Guerra del Peloponès, la Guerra Civil d’Atenes contra Esparta i les altres polis de Grècia. El resultat de la guerra en va ser la victòria de la Lliga del Peloponès, encapçalada per la ciutat d’Esparta.
Les conseqüències d’aquesta guerra van ser: Atenes va perdre el poder militar i econòmic que posseïa sobre la regió de Delos, es va generar un deute dels grecs amb Pèrsia, per la qual cosa es va elevar el nivell de pobresa i van esgotar els recursos, es va donar una gran crisi religiosa, moral, ideològica i política a tota l’Antiga Grècia, en l’àmbit demogràfic, es creu que van morir aproximadament uns 70.000 atenesos, equivalent a gairebé la meitat de la seva població i Esparta va passar a ser la principal ciutat de Grècia.
Al llarg del segle XX i XXI hi ha hagut moltes vagues, per exemple la de les sufragistes (pel vot femení), la vaga de la Canadenca (de part dels obrers, per aconseguir unes millores a les seves condicions de treball, com la jornada de 8 hores) i d’altres.
A la cançó de La Gata Cattana es nomena a diverses dones del món grec: Lisístrata, les Amazones, Safo, Hipàtia, Eurídice (de la mitologia)… De la lletra d’aquesta cançó m’agrada el caràcter reivindicatiu i el missatge que vol transmetre. A més, em sembla molt original que l’artista fes referència al món grec per a fer-ho.
L’obra que veiem a la imatge es va estrenar l’any 2010 al Teatre Romà de Mèrida i va ser dirigida per Jerôme Savary i protagonitzada per Paco León.
Forangel
Les dones gregues, cansades de la guerra del Peloponès i, per tant, de la disputa entre Atenes i Esparta per aconseguir el control comercial i militar de Grècia i el mar Egeu, van iniciar una vaga sexual. En aquell moment, la guerra no es va aconseguir aturar, però, finalment, el resultat va ser una victòria total per a la ciutat d’Esparta.
Les conseqüències de la guerra van ser molt diverses. La ciutat atenesa, per exemple, es veu obligada a abandonar tots els territoris que havia pres al Peloponès, desapareix com a potència naval i líder polític del món grec i, s’elimina la democràcia a causa de supremacia que exerceix Esparta a la ciutat. D’altra banda, a Esparta es genera un gran deute amb Pèrsia, s’eleva el nivell de pobresa, es produeix un esgotament dels recursos i s’intensifica l’aparició de la pirateria a l’Egeu, ja que desapareix el control de la flota atenesa. Sigui com sigui, en tots dos bàndols es va produir una gran pèrdua de vides humanes i una crisi religiosa, moral, ideològica i política.
Vagues similars inspirades en l’obra teatral d’Aristòfanes:
– República del Togo: Anys noranta. Vaga inspirada per Isabelle Amengaux, per tal d’aconseguir la retirada del president Faure Gnassingbé.
– Libèria: Any 2003. Leymale Gbowe promou una vaga de sexe per obtenir la pau a la guerra.
– Kènia: Any 2009. Un grup de dones creen una vaga de sexe perquè els líders del govern s’entenguessin amb els de l’oposició.
– Turquia: Any 2009. Vaga incentivada per un grup de dones que patien problemes d’abastament d’aigua.
– Filipines: Any 2011. Grup de dones inicien una vaga sexual per aturar la violència política.
– Bèlgica: Any 2011. La senadora Marleen Temmerman fa una crida a la vaga de sexe per tal de millorar la situació del govern.
– Colòmbia:
Any 1997. El general Manuel Bonnet demana a les dones dels guerrillers de les FARC i dels narcotraficants que fessin una vaga sexual per aconseguir que deixessin aquestes activitats.
Any 2006. Es produeix una “Huelga de piernas cruzadas” per frenar la violència entre bandes juvenils.
Any 2011. Les dones fan una vaga de sexe perquè s’arreglessin les carreteres.
La cançó de la Gata Cattana, per la seva banda, fa esment i ens dona a conèixer a diverses dones històricament importants:
Lisístrata, Rosa de Luxemburg, Clara Campoamor, Keny Arkana, Safo, Hipàtia d’Alexandria, Rosa Parks, Hatxepsut, Eva, Eurídice, les vestals romanes, les muses, les titànides, les dones gregues i les amazones.
Considero que la lletra de la cançó té un missatge molt directe i s’entén molt bé tot el que l’autora vol expressar. Per tant, és impressionant la manera en què la Gata Cattana reivindica la labor d’un gran nombre de dones i fa que la cançó cobri sentit.
Quin any es va estrenar l’obra que apareix representada a la imatge? Qui fa el paper de Lisístrata? A quin teatre es va representar?
L’obra que surt a la imatge va ser estrenada l’any 2010 al Teatre romà de Mèrida. Paco de León va ser l’encarregat de fer el paper de la protagonista Lisístrata.
Dana Samblas
A Grècia es va donar la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta per al control del mar egeu i el control comercial i militar de Grècia. Les dones es van cansar d’aquesta guerra i van decidir unir-se i fer una vaga sexual, en la qual no mantindrien relacions sexuals amb els seus marits fins que acabés la guerra. La guerra, malauradament, no es va parar però finalment Esparta va aconseguir la victòria.
Algunes conseqüències d’aquesta guerra van ser: la pèrdua del poder militar i econòmic d’Atenes, deutes dels grecs amb els perses, elevació de la pobresa, gran crisi religiosa, moral, ideològica i política, la mort d’uns 70.000 atenesos…
A la resta de la història hi ha hagut diverses vagues sexuals. Per exemple, a Kenya, l’any 2009 va haver-hi una vaga sexual de part de les dones per tal d’aconseguir que els seus líders polítics s’entenguessin amb l’oposició. El mateix any, a Turquia, es va convocar una vaga sexual per als problemes d’abastiment d’aigua que experimentaven les dones. Com aquestes hi ha hagut moltes més i totes amb l’objectiu similar d’aconseguir que els homes del seu govern facin la pau.
En la cançó de la Gata Catana es nomena a diverses dones gregues com: les Amazones, Safo, Lisístrata, Eurídice, Hipàtia… M’ha agradat el missatge reivindicatiu que dona, crec que es molt necessari per avui en dia. Que hagi fet referència a les dones gregues demostra que necessitem fer aquesta reivindicació des dels principis de la història i que no es un problema que ens vingui des d’ara.
Aquesta obra que veiem a la imatge va ser dirigida per Jerôme Savary i protagonitzada per Paco León. Es va estrenar al Teatre Romà a Mèrida, l’any 2010.