Avui, 8 de març, m’ha semblat oportú dedicar l’escrit del bloc a algunes dones que han fet feina o en continuen fent per difusió del món clàssic. Algunes d’elles treballen a secundària, d’altres ho compaginen amb classes a la universitat; n’hi ha encara que es dediquen en cos i ànima al món de la literatura. A totes elles moltes gràcies per haver sembrat en mi llavors de coneixement i d’il·lusió, de lluita i de defensa d’aquest nostre passat tan viu!
A la Maria Vidal, la meva professora de grec a l’institut de Manlleu; a les professores d’institut Margalida Capellà, Lina Vilamitjana, Roser Homar, Alba Colomé i Montserrat Tudela; a les escriptores Mònica Miró, Miracle Sala, Madeleine Miller i Maria Àngels Anglada; a les professores d’universitat Marta Oller, Susana González i Gemma Puigvert.
Tria una d’aquestes dones i busca informació sobre la relació que tenen amb el món clàssic. Si els poguessis fer tres preguntes, quines serien?
Roger Tome Garcia
MÒNICA MIRÓ VINAIXA
Important en el món clàssic per la seva formació i els seus estudis, essent professora, investigadora i assagista, editora, traductora, poeta i divulgadora del món clàssic.
Destaca per ser una escriptora del món clàssic, autora de nombrosos estudis sobre llengua i cultura llatines, així com alguns en francès i llengua catalana. També ha escrit algunes antologies poètiques com “Al dellà de l’enlloc” o “Perennia” on recopila i tradueix al català i al castellà una mostra de poesia epigràfica funerària llatina.
Preguntes:
-Que és per a tu el món clàssic?
-Quina és l’etapa històrica del món clàssic que més t’agrada
-Si haguessis d’adaptar un mite clàssic al segle XXI quin seria i per què?
Carla Llorens Evita
Madeline Miller és una escriptora estatunidenca especialitzada en ciències clàssiques. Va escriure La cançó d’Aquil·les que segons el NY times va ser un bestseller i Circe que tracta d’una nena filla d’Helios, el déu del Sol i Perse, una ninfa. Tot el que Madeline Miller escriu té a veure amb el món clàssic.
Preguntes:
– Va ser difícil trobar inspiració?
– Quins mites has utilitzat per inspirar-te?
– Dels llibres que has escrit, quin és el teu preferit i per què?
Marina Garcia
He triat a Madeleine Miller, novel·lista nord-americana i autora de La cançó d’Aquil·les, una obra que em crida l’atenció de fa temps perquè en parlen molt bé d’ella. La relació que té amb el món clàssic és degut al fet que essent professora de llatí i grec, al mateix temps va estar escrivint La cançó d’Aquil·les durant deu anys.
A aquesta escriptora, personalment, li preguntaria: Què és el que t’ha motivat i impulsat a escriure La cançó d’Aquil·les durant tants anys? Essent dona i escriptora del segle XXI, mai t’han proposat posar un pseudònim o sobrenom en les teves obres? I per últim, han fet adaptacions d’alguna de les teves obres?
Anna Galisteo
Miracle Sala és una escriptora i filòloga clàssica que viu a Girona, on exerceix de professora de llengües i cultura clàssica. Gràcies a les dues temporades on es va dedicar exclusivament a la literatura, la Miracle va poder publicar els seus primers llibres: “La força de les paraules” i “La mort és molt bèstia”. A més, fa uns anys va començar a publicar una agenda literària en català, amb il·lustracions de la seva germana, que actualment compta amb tres edicions. Les seves últimes publicacions són els contes “El meu biquini verd” i “Retorn indispensable”.
Després de llegir sobre aquesta autora, m’han sorgit diverses preguntes. De quina manera creu que la literatura i l’escriptura es podrien introduir en el sistema educatiu per tal de fomentar l’expressió dels alumnes? Com creu que ha canviat la seva manera d’escriure, tant pel que respecta a l’expressió com a les temàtiques, amb el pas dels anys? Quins autors, llibres o mites de la cultura clàssica troba més interessants? Creu que aquests podrien servir d’inspiració per escriure relats ambientats en el món actual?
Miracle Sala
Hola Anna, com estàs?
En primer lloc, deixa’m agrair-te que m’hagis esmentat en la teva tria. Veig que t’has informat sobre la meva vida professional i literària. Només hi afegiré que el meu últim llibre es diu “Piscolabis” i és un recull de microrelats. Encara en faig presentacions i de tant en tant en surt alguna ressenya.
Ara intentaré contestar les teves preguntes.
1. La literatura ja està inclosa en els programes educatius, oi? Ara bé (i hi ha molts professors que ja ho fan), si s’ensenya compartint lectures i incentivant l’alumnat per a la creació literària, molt millor. Per exemple, imitant maneres d’escriure, jugant a ser poetes, inventant-se finals diferents per una obra, imaginant que ets un personatge literari conegut, etc. Hi ha mil maneres d’escriure i crear a partir dels exemples literaris que es llegeixen i s’expliquen a l’escola. Per aprendre a escriure, el millor és llegir i escriure, llegir i escriure, llegir i escriure…
2. Crec que he polit la meva escriptura. Ara és més clara i amb menys floritures que quan començava a escriure. Vigilo molt que tingui ritme i que sigui rica literàriament. Pel que fa a la temàtica, crec que sempre he escrit sobre tot, partint molt sovint d’una experiència o record viscut.
3. De la cultura clàssica m’interessa pràcticament tot. Però destacaré, com a eines didàctiques i coneixements que val la pena adquirir: en relació a la llengua, sobretot l’etimologia; en relació a la literatura, Homer, les tragèdies i la lírica grega, l’Eneida i les Metamorfosis d’Ovidi, on hi ha gairebé tota la mitologia.
4. La mitologia sempre ha servit per llegir l’actualitat. Ara mateix hi ha una exposició d’obres d’art al Caixafòrum de Girona que tracta d’aquest tema (recomanable!). Per exemple, la guerra de Troia: aquest cicle mític és malauradament una matèria terrible i exportable a totes les èpoques, també la nostra, com estem veient. Els herois d’aquella guerra mostraven un gran respecte pels rivals i, si no, fins i tot els déus en castigaven els abusos. Tant de bo ens hagués servit per ser més empàtics i solidaris, evitar els conflictes i entendre que la vida de cadascú és la màxima riquesa, i la pau l’objectiu principal.
Una abraçada de lletres, salut i pau!
Ainoa Mendez
Tria una d’aquestes dones i busca informació sobre la relació que tenen amb el món clàssic. Si els poguessis fer tres preguntes, quines serien?
Maria Àngels Anglada va ser coneguda per traduir textos del llatí i en grec al català. Si més no, té el seu gust literari d’una manera especial, dolçor i de tanta delicadesa en els models clàssics i va saber apreciar les grandeses morals i intel·lectuals dels grecs i llatins, la fascinava la bellesa del món hel·lènic.
El seu interès pel món clàssic no deixava de ser un interès estètic. De fet, per a ella la literatura grega i llatina significaven bellesa, una bellesa física en les manifestacions dels llocs i dels éssers de la naturalesa i una bellesa espiritual és a dir, expressar sentiments com de l’amor, de l’amistat, del dolor i també, de la imaginació.
Era una dona que s’interessava més per les coses de Grècia que per les de Roma, però era conscient d’una Grècia mediterrània i perllonga en la tradició llatina. També, dels clàssics grecs i llatins va poder treure grans nombres de raonaments i coneixements profunds per fer els seus escrits.
Maria Àngels Anglada va tenir interès pel món clàssic, cosa que la va portar a publicar també obres divulgatives com Relats de mitologia (1996) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997).
Si pogués fer-li tres preguntes, serien les següents:
– Què et crida més en relació amb el món clàssic?
– Has canviat algun final després d’escriure’l?
– Si haguessis de triar un personatge de ficció d’alguns llibres teus per parlar una estona, a qui triaries?
Carla Galera
De tota l’enumeració anterior de dones, he triat a Maria Àngels Anglada. Aquesta dona representa una de les autores més refinades i rellevants de la història de la literatura catalana contemporània del segle XX.
Va ser llicenciada en Filologia i Clàssica en la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha destacat primer com a poeta i més endavant va cultivar la narrativa, l’assaig, la crítica literària i la traducció, sobretot de clàssics grecs. La seva obra més reconeguda pel públic lector és actualment El violí d’Auschwitz, una obra compromesa políticament i humanísticament amb el drama dels camps de concentració nacionalsocialistes. Posteriorment, va publicar Quaderns d’Aram, un títol breu i impactant sobre el genocidi armeni.
D’altra banda, ha sigut una dona entusiasmada pel món clàssic, i la seva literatura no ha deixat mai de viatjar pel món antic. Això va provocar que realitzés traduccions acurades del grec i el llatí al català. Els fruits d’aquest entusiasme ha sigut l’estudi i la divulgació de les poetes hel·lenístiques en l’antologia Les germanes de Safo (1983), la influència de les quals es trasllueix en la seva poesia, sobretot a Kyparíssia (1980), la traducció dels Epigrames de Melèagre de Gadara, la novel·la històrica d’ambient hel·lenista i alexandrí Sandàlies d’escuma (1985), i una altra, Artemísia (1989), que circula per la Grècia actual. Al mateix temps, els viatges que va poder fer per Grècia i Itàlia han esclatat en dos bells volums, Paisatge amb poetes (1988) i Paradís amb poetes (1993).
Finalment, si hagués tingut l’oportunitat de parlar amb la Maria Àngels li faria aquestes tres preguntes:
– Què és el que et va fer despertar la passió pel món clàssic?
– En el cas de tenir-ne l’oportunitat, amb quin personatge de Grècia o de Roma parlaries?
– Al llarg de la teva vida, has sentit discriminació, principalment en el món literari, pel fet de ser dona?