Eureka!, va cridar Arquimedes quan va ser conscient que havia trobat la manera d’explicar al rei Hieró II de Siracusa que l’havien estafat amb la corona d’or perquè s’hi havia barrejat un altre material de menys valor. Qui recull aquesta història és l’arquitecte romà Vitruvi.
Durant la setmana passada, a les matèries humanístiques ens vam acostar a la ciència dels clàssics, reflexionant al quadern de bitàcola a partir de frases d’Arquimedes sobre allò que ens dona suport per seguir endavant en moments difícils o sobre el que ens ha dut a exclamar Eureka!
Eureka! és el que vaig exclamar el dissabte 13 de novembre quan vaig llegir al diari Ara un article de Sílvia Marimon titulat: Ni de ciències ni de lletres: apunta cap a la lluna. El títol té relació amb la novel·la que ha publicat Toni Pou (físic, escriptor i periodista) Si un dit assenyala la lluna. L’autor afirma a l’article: “Jo he tingut un plaer màxim entenent alguna cosa científica, com l’he tingut escoltant una cançó. A més, saber ens empodera”. També afegeix que “la ciència pot ser tan creativa i imaginativa com la literatura”.
En el mateix article, Síliva Marimon entrevista la catedràtica de literatura alemanya Marisa Siguan que explica que la distinció entre ciències i lletres ve del segle XVIII. “Abans es considerava literatura tot el que s’explicava a través de les lletres, però amb el temps la divisió ha esdevingut més forta. Ara hi ha la convicció que les ciències són el pensament experimental i les lletres la fabulació.” Siguan acaba l’entrevista amb l’afirmació següent: “La ciència com la literatura, es fa preguntes que l’anterior generació no s’havia fet, busca nous camins, però per buscar-los també ha de conèixer els vells. Les ruptures no són mai tan radicals.”
I vaig exclamar Eureka!, perquè a l’article hi vaig llegir allò que moltes vegades jo he sentit sobre la relació entre ciències i lletres. No m’agrada el menyspreu cap al coneixement i estic cansada de veure com els plans d’estudis arraconen matèries com les llengües clàssiques, la filosofia o la literatura. Per entendre el present, sempre m’ha ajudat mirar enrere i reflexionar sobre el que descobreixo. Les llengües clàssiques m’han aportat la mirada etimològica amb el sentit originari del mots, la filosofia m’ha portat a qüestionar-me creences i maneres d’entendre la vida, la literatura m’ha permès descobrir nous mons i ser conscient de fins a quin punt em són propers tot i la distància física, temporal o temàtica. Potser algú pensarà tot llegint l’article que m’oblido de les arts visuals o musical. Ni us ho penséssiu! Segur que l’òliba ja hi ha començat a posar la seva mirada…
Quines preguntes t’agradaria que la ciència pogués respondre? Quines descobertes científiques o literàries t’han provocat plaer? Què en penses tu de la distinció ciències i lletres?
Yasmin Zaaraoui
Quines preguntes t’agradaria que la ciència pogués respondre?
La pregunta “que hi ha després de la mort?” és una qüestió que des de petita m’ha causat molta curiositat, i de fet encara avui dia m’agradaria que algú la pogués respondre amb total certesa. Tot i que de moment no és possible i només existeixen teories no verificables.
Quines descobertes científiques o literàries t’han provocat plaer?
El descobriment científic que més plaer m’ha causat sense dubte és la vacuna de la covid-19, ja que gràcies a aquesta injecció ens podem immunitzar i prevenir contagis.
Què en penses tu de la distinció ciències i lletres?
No estic gens d’acord en el fet que es diferenciïn aquests dos termes perquè de fet tenen moltíssimes coses en comú; a les matemàtiques utilitzem lletres greques i termes que provenen de la llengua grega. Moltíssims noms dels elements de la taula periòdica provenen del grec, etc. És per això que no m’agrada que es distingeixi les ciències i les lletres, crec que haurien d’estar lligades perquè tot seria més fàcil de comprendre.