Escoltar un relat mitològic és una de les moltes maneres que tenim de capbussar-nos en allò que sentim. El fet que les històries ens arribin d’un temps i una geografia llunyanes ens convida a recuperar aquell plaer per connectar-nos a una altra realitat. M’agrada veure les cares de sorpresa, d’indignació o de complicitat de l’alumnat quan m’escolten, llegeixen algun passatge o admiren alguna obra d’art que s’hi ha inspirat. Fidel a la meva convicció de transmetre que els clàssics son vius entre nosaltres, vaig animar els alumnes de 4t a participar en el taller Moments divins, organitzat pel programa Argó de la UAB. M’alegra molt felicitar des d’Ulls d’òliba el premi de la Núria Carrera i Xènia Mató per la fotografia Dafne.
Qui era Dafne? Què li va passar? Quines obres coneixes que s’han inspirat en aquest mite? Quina actualitat té aquest mite? Quines altres històries de metamorfosi coneixes?
Dafne. Obra de Xènia Mató i Núria Carrera
Xènia
Gràcies Dolors!
Dafne era una nimfa, filla del riu Peneu, ubicat a Tessàlia, Grècia
Dafne va rebre una fletxa d’odi per part de Cupido cap a Apol·lo, el qual, va rebre una fletxa d’amor cap a ella.
Apol·lo tot enamorat, assetjava a Dafne, i per aquest mateix motiu, Dafne va acabar demanant al seu pare que la transformes per no haver de seguir fugint d’Apol·lo. I així va ser, es va transformar en un llorer, del qual Apol·lo va agafar fulles per a fer-se una corona i dur-la sempre amb ella.
La corona de llorer representa la victòria, la qual sincerament no entenc, ja que assetjar a una dona o en aquest cas una nimfa i provocar que es transformi, de victòria no en té res.
Aquest mite es pot veure reflectit en la societat, ja que avui dia se segueix patint assetjament constantment, encara que no es mostri tan directe com el mite. Actualment hi ha una lluita constant contra l’assetjament i la violència, encara que tristament no sempre se li doni visibilitat o no es rebi ajuda fins al final, com li va passar a Dafne, no va rebre ajuda i va decidir no seguir.
Celeste
Dafne és el nom d’una Nimfa que protagonitza un mite mitològic juntament amb Apol·lo. Aquest mite comença amb una discussió entre Apol·lo i cupido, Apol·lo reia i molestava a cupido per la seva aparença pensant que ell era millor, per això cupido li va demostrar que sí que tenia poder. Primer li va clavar una fletxa d’amor per enamorar-se de Dafne, i després li va clavar una fletxa d’odi a Dafne perquè aquesta el rebutjarà contínuament.
Però la situació va anant complicant-se, ja que Apol·lo no parava d’assetjar i segui a Dafne, fins que un dia Apol·lo la v agafar i va intentar besar-la, però dafne plena de por li va demanar al seu pare que l’ajudes, i així va ser com Dafne es va transformar en un arbre, concretament en un llorer. Però Apol·lo no va parar i va arrancar unes quantes fulles de llorer amb les que es va fer una corona.
Una obra molt il·lustrativa d’aquest mite és l’escultura de “Apolo i Dafne” de l’artista Itàlia Gian Lorenzo Bernini, realitzada entre els anys 1622 i 1625 per encàrrec del cardenal Scipione Borghese.