A l’aula 32 les alumnes de 1r BAT- Humanístic em recorden que he de silenciar el micròfon tan bon punt ens connectem al 2n Diàlogos, organitzat aquest curs per l’APLEC. Avui la ponent és la meva mentora en temes de creativitat, xarxes i mon clàssic, Margalida Capellà. Amb entusiasme encomanadís, la Margalida ens mostra el silenci de les dones en les peces ceràmiques que reflecteixen les tasques quotidianes de les dones ateneses de classe benestant, relegades a fer vida al gineceu. Ens acompanya pels mites que silencien les dones amb qui alguns déus, Zeus especialment, posa a prova la seva superioritat olímpica. Parlem de raptes o de violacions? Si fins i tot Telèmac gosa demanar silenci a la seva mare, Penèlope, reina d’Ítaca! Però hi hagué dones que alçaren la seva veu en àmbits ben diversos, encara que en tinguem minsos testimonis: poesia, filosofia, matemàtiques…
Una alumna de primer del Bellera, l’Anna, va trencar el silenci per fer una pregunta a la Margalida sobre mites i dones. L’ 
Anna i l’Elisa han començat a treballar en un TdR que les ha de portar a aprofundir en els mites clàssics abans de fer les seves recreacions literàries. Que les muses us inspirin com ja ho van fer amb l’Adrià!
Quin mite coneixeu en què la dona hagi estat raptada? Busqueu informació sobre alguna de les dones del mon grec que van alçar la seva veu i feu cinc cèntims de la manera en què ho van aconseguir. De quina manera se segueix silenciant la veu de les dones? Què faries per canviar-ho?
Mireia Ferran
Una dona molt important va ser Lucrècia, ja que va ser la primera republicana de la història. SextTarquini, fill de Tarquini el Superb, es va enamorar de Lucrècia i a l’hora de fer relacions es va negar, però la va forçar. Lucrècia opta per suïcidar-se, però abans volia la venjança.
Així doncs, el pare i l’espòs es van ocupar, juntament amb altres patricis, que els Tarquinis fossin els últims reis de Roma. El poble va jurar solemnement que mai acceptaria l’autoritat d’un rei i tot seguit es va instituir la República.
Sempre s’han silenciat les veus de les dones, ho podem veure en molts casos a la història. Per exemple, en els llibres d’història sempre surten els homes com els “herois” quan hi ha moltes dones que van lluitar per igual.
Una dona molt important va ser Olympe de Gouges, la qual va escriure la “Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana” l’any 1791. Això, no ho sabria sense les classes de socials amb la Cristina.
Celeste Fernández Valentín
Estic molt contenta de saber que encara que fos difícil algunes dones van aconseguir un reconeixement i un nom en la poesia, la filosofia, les matemàtiques… Encara que segur que n’hi havia moltes més i que no hauria de ser un camí fàcil, el fet d’escoltar i conèixer nous noms em fa molta il·lusió.
Diòtima de Mantinea va ser una filòsofa molt destacada. Va ser mestra de Sòcrates i filòsofs reconeguts fan referència a ella en les seves obres. Diòtima diferenciava l’amor en dos l’amor espiritual i físic. Va tenir un paper molt important en el Banquet de Plató, ja que les seves idees són l’origen de l’amor platònic.
Una de les frases que més he escoltat des de petita ha sigut que les dones tenen la intel·ligència i els nois la força. La realitat és que tots els gèneres poden fer de tot. Ens diferenciem per ser persones i tenir diferents qualitats, però el motiu no és el gènere.
Per poder canviar aquesta situació crec que seria important conscienciar a tothom però sobretot als més petits, ja que ells són el futur.
Xènia Mató Sayol
M’he volgut centrar en les dones del mon romà.
Gal·la Placída, en una època d’intrigues i tensions religioses, va reivindicar-se en que calia tenir en compte els forasters per tal de que el projecte Romà no s’enfonsés. I per a aconseguir això va casar-se amb el rei visigot Ataülf, tot i que s’estimaven molt, ella ho va prendre com una gran oportunitat política.
Avui en dia, se segueixen silenciant a les dones, pels carrers, en el mitjans polítics, i de moltes maneres, algunes més despietades que d’altres, com les que acaben assassinades i/o violades.
Per a canviar això hi hauria d’haver un gran canvi polític i social.
Anna-Xiang Valiente
De mites en que una dona hagi estat raptada conec el de Persèfone que va ser raptada per Hades, el déu dels inferns. Quan Demèter, la mare de Persèfone , es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Quan va saber que la seva filla havia estat raptada es va enfadar molt i com que era la deessa de la fertilitat de la terra, va deixar de fertilitzar la terra. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als inferns, havia menjat sis grans d’una magrana i tot aquell que tastava l’aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l’any al món dels vius i l’altra meitat de l’any al món dels morts.
Una de les dones que va alçar la veu va ser Hipàcia d’Alexandria. És la primera dona matemàtica de la qual hi ha un coneixement segur i detallat. Va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia. Es va interessar per la mecànica i va construir un astrolabi pla, millorant el disseny dels instruments més primitius. Amb ajuda dels astrolabis, Hipàcia va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un planisferi. També va construir un hidròmetre i un hidroscopi, i va inventar l’aeròmetre, un tipus de densímetre, per això es considera com una pionera en la història de les dones i la tecnologia. Va ensenyar filosofia a una selecta escola on hi havia fills d’aristòcrates cristians i pagans que amb el temps acabarien ocupant càrrecs elevats.
Considero que actualment la veu de les dones se segueix silenciant a través de la bretxa salarial, a la televisió (com en concursos com “La ruleta de la suerte” que hi ha una dona que en realitat no fa res, només fer veure que clica els requadres de la pantalla), en els esports (els homes acostumen a ser més reconeguts), en la ciència, en la història, etc.
A través de reivindicacions i moviments crec que això podria canviar, però primer de tot caldria que algunes persones entenguessin que el concepte de feminisme no és el contrari que el masclisme.