Sacerdotesses, agricultores, servidores domèstiques, dides, llevadores, metgesses, fetilleres, actrius de mim, gladiatrices, mestres, pintores, venedores, prostitutes… son alguns dels oficis de les dones romanes. Algunes d’elles, sobretot si eren de classe benestant van tenir l’oportunitat d’estudiar fins al moment de casar-se (entre els 15 i els 18 anys). Si el marit ho permetia, l’estudi es podia allargar un cop casades.
El discurs d’Hortènsia (Foto: Sebastià Giralt)
Hi ha molt pocs textos escrits per dones, però sí que podem seguir el seu rastre en algunes gèneres com l’oratòria on destaca Hortènsia, filla del també orador Q. Hortensi; la literatura epistolar amb Cornèlia, filla de P. Corneli Escipió; o la poesia amb Cíntia, estimada del poeta Properci i Sulpícia, neboda de Marc Valeri Messala per exemple; algunes de les obres femenines ens han arribat a través de les cites d’autors com Tàcit i Plini, és el cas les memòries d’Agripina, que va estar casada amb l’emperador Claudi.
De tot aquest mon cada cop més conegut, en parlà el dimarts dia 12 de gener el professor Sebastià Giralt en una de les “Píndoles d’Antiguitat en temps de pandèmia” organitzades per la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
Quan i on va pronúnciar Hortènsia aquest discurs que recull Apià? Quin motiu la va portar a fer-lo? Què va aconseguir?
Busca informació sobre un dels oficis que apareixen citats a l’inici de l’article i explica-ho amb les teves paraules. Recorda escriure la teva font d’informació. També pots escriure una reflexió sobre les diferències o semblances entre la vida de les dones a Roma o en el teu entorn més proper.
Sara Miralles Santa-Bárbara
Hortènsia va pronunciar aquest discurs, que recull Apià, a la tribuna dels oradors del fòrum de Roma l’any 42 aC.
El motiu que li va portar a fer-lo, va ser que l’any 42 aC estaven en guerra amb els assassins de Juli Cèsar i per a finançar la guerra en curs, els triumvirats van establir un impost a Roma sobre les 1400 dones més riques. Les dones, indignades per haver estat gravades per una guerra sobre la qual no tenia control i per què pagar impostos quan no tenien part en els honors, les ordres, les estructures… van triar a Hortènsia per a poder expressar les seves preocupacions als triumvirats.
El que Hortènsia va aconseguir és que s’obligués els propietaris masculins a prestar diners a l’Estat i contribuir a les despeses de guerra, encara que el triumvirat s’indignés perquè la seva autoritat havia estat qüestionada per un grup de dones i van tractar sense èxit d’acomiadar a les dones de la tribuna.
L’ofici que jo he buscat és el d’actriu de mim i és l’art de fer visible l’invisible, ja que sense paraules ni objectes, simplement els seus cossos, poden transmetre’ns allò que estan pensant i que no està, però amb gestos sabem el que volen dir.
La veritat és que hi ha bastants diferències entre les dones de fa seixanta anys a les d’ara, ja que gràcies a aquelles que van lluitar pels nostres drets i llibertats, ara podem treballar, ser més independents, ser mares solteres i sense avergonyir-nos, fer tràmits soles, ser tractades com a persones sense gènere, que és com s’hauria de tractar a tothom, independentment dels seus pensaments, cossos i gèneres.
Agraeixo el fet de poder néixer amb els meus drets més ben marcats i avançats que en uns altres temps, encara que avui dia queda per fer.
Xènia Mató Sayol
Hortènsia va pronunciar aquest discurs que recull Apià en la tribuna dels oradors del fòrum de Roma l’any 42 aC.
Ho va fer perquè que l’any 42 aC estaven en guerra amb els assassins de Juli Cèsar i havien de finançar la guerra amb ajuda dels diners de les dones riques.
He volgut aprofundir en l’ofici de la prostitució. La prostitució és quan paguen diners a un home o a una dona per a mantindre relacions sexuals amb l’altra. He volgut aprofundir en aquesta professió, ja que avui en dia està més ben vist que abans i estic quasi segura de que en l’època dels romans hi havia molts més homes i moltes més dones obligats i obligades a exercir aquest ofici.
Considero que hi ha diferència entre les dones d’abans i les d’ara, però amb les dones i amb tots els aspectes que involucren la vida. Tot i així, considero que encara queda molt camí en aquesta lluita que lluitem cada dia i en certa part, em sento agraïda de poder formar-hi part ara i no en els vells temps, perquè pel que sabem, aquells temps eren MOLT difícils per a nosaltres, les dones.
Lucía Suárez Castillo
Hortènsia va pronunciar aquest discurs 25 anys després de la mort del seu espòs. Roma estava en una guerra civil del triumvirat Octavi, Marc Antoni i Lèpid, quan es va promulgar nous impostos per a fer front als creixents costos del conflicte.
Entre els nous impostos que van aprovar, va haver-hi un impost considerable que va gravar les fortunes de les 1.400 dones més riques de la ciutat de Roma i immediatament va desencadenar una nova rebel·lió femenina.
Va argumentar amb fermesa i èxit el cas davant el triumvirat, reproduint l’eloqüència del seu pare, va aconseguir treure la major part de l’impost a les dones.
Una sacerdotessa és una dona dedicada a oferir sacrificis a unes certes divinitats paganes i cuidar els seus temples.
Claudia Ferrón Polo - BATX-2H
El discurs d’Hortènsia va ser pronunciat al 42 aC, quan Roma es trobava a una guerra civil entre el segon triumvirat (Octavi, Marc Antoni i Lèpid) i els assassins de Juli Cèsar.
Per finançar aquesta guerra, el triumvirat va haver de vendre les propietats dels ciutadans més rics assassinats per “proscriptio”, és a dir, condemnats a mort o desterrament. A més, es van instaurar nous impostos per ajudar amb les despeses i un d’aquests era només per les 1.400 dones més riques de Roma. Això va desencadenar un aixecament femení, on Hortènsia va pronunciar el seu discurs, el qual va rebre molt suport públic d’altres dones com Octavia, Atia i Julia, familiars d’alguns membres del triumvirat.
Hi va haver un primer intent, on es va fer una petició d’ajuda a les dones, però aquesta va fracassar i poc després, moltes dones van anar al fòrum i Hortènsia va fer aquest discurs en nom de totes que es veien afectades pels nous impostos. Al seu discurs, ella justifica la inoportunitat d’aparèixer davant els homes i lamenta que les hagin privat dels seus marits, germans, pares i fills amb el pretext de traïció i a sobre, treure’ls la seva propietat. Irritats per l’audàcia d’Hortènsia i les dones que donaven suport, el triumvirat va ordenar que les fessin fora com als homes desterrats o condemnats a mort. Això no va ser possible per tota la gent que va protestar i finalment, van haver de cedir i reduir el número de dones a 400.
GLADIATRIX ROMANES
Les gladiatrices eren dones gladiadores, també anomenades “amazones”, que lluitaven als amfiteatres per poder donar un bon espectacle al públic romà. Però es diferenciaven en diversos aspectes amb els gladiadors: elles no portaven casc per poder ensenyar els seus pentinats i fer saber que eren dones; no portaven túnica, en lloc d’això portaven “taparrabos”; i utilitzaven espases i protecció als braços i a les cames, també un escut per protegir-se la resta del cos.
Durant molts anys es va creure que en realitat no va haver-hi gladiatrices, però després de dècades els investigadors van poder confirmar la seva existència i importància a la cultura dels combats de gladiadors de l’antiga Roma.