A l’antiga Grècia, les coses no eren favorables per a les dones tant en temes econòmics com legals i molt menys culturals. Els matrimonis eren pactats convenientment pels pares.

La prostitució era una activitat comú en la vida quotidiana principalment en les principals ciutats i zones portuàries.

Les heteres eren prostitutes de nivell, ja que a més d’oferir els seus serveis sexuals, posseïen una exquisida formació intel·lectual, refinats modals i eren independents econòmicament. Gràcies a la seva excel·lent clientela tenien tantes influències que algunes van marcar el transcurs de la història.

Les històries d’algunes de les  heteres més destacables són:

La primera hetera de qui m’agradaria parlar és de Lais de Corint que només es lliurava quan s’enamorava. Això em va semblar molt bonic d’una banda, però d’altra banda confús, ja que amb això es guanyava la vida. La volia esmentar ja que encara que es guanyava la vida d’aquests manera no volia només donar aquesta companyia per diners, sinó també rebre-la a canvi de res. Em va cridar molt l’atenció la seva història.

La segona era Targelia, que amb la seva bellesa, talent i gràcia atreia els perses pels interessos de Grecia.

Una altra que destaca Friné, coneguda per ser l’amant i musa de Praxíteles, famós escultor, inspirant-lo per crear diverses escultures de la deessa Afrodita.

Aquesta va ser acusada d’impietat (manca de pietat religiosa) un delicte molt greu a Grècia a causa de la seva contínua comparació de la seva bellesa amb la deessa Afrodita, així com el d’haver violat el secret dels misteris eleusinos (ritus d’iniciació al culte de les deesses Demèter I Persèfone  ). A petició de Praxíteles, durant el seu judici va ser defensada per l’orador   Hipèrides , que en veure que era incapaç de convèncer els jutges amb el seu discurs, va recórrer al amor i a la bellesa i va fer despullar a Friné davant els jutges, qui la van absoldre convençuts que no podien privar al món de tanta bellesa.

Tais va ser la hetera atenesa, amant de Ptolomeu que es va unir a la campanya que estava realitzant Alexandre el Gran contra l’imperi persa per tota Àsia.
Es fa famosa per ser una de les promotores de l’incendi de Persèpolis quan va desafiar a Alexandre a divertir-se amb ella i castigar els perses pel saqueig d’Atenes. Encara que el que van fer no va estar bé, és una cosa grata de lloança ja que eren molt poca les possibilitats que una dona estigués, en aquesta època, involucrada en coses com aquesta eren molt poques, però ella ho va fer. Cal veure-ho tot d’una manera positiva.
Va ser l’amant d’Alexandre el Gran fins a la seva mort, tornant després amb Ptolemeu amb el qual va tenir tres fills.

Ben poc se’ns ha parlat de l’existència d’aquestes dones, i és una pena perquè al meu entendre haurien de ser igual d’importants que els grans de la seva època, ja que eren també dones intel·lectuals i pot ser que obres I descobriments que se’ls hagi atribuït a homes fossin obra de heteres, però com que amb prou feines, es difícil descobrir-ho.

Alcibíades i les heteres. Còpia romana de l’original hel·lenístic

Asthree. S. M. E