“Psique reanimada pel petó del amor”, Antonio Canova, 1793, Museu del Louvre.

L’AMOR

Pels grecs antics, l’amor es pot categoritzar de varies formes diferents. Cadascuna d’elles representa una forma diferent de passió o sentiment, a diferència de nosaltres, que utilitzem una sola paraula per englobar totes les sensacions que comporta l’amor.

 

  • TERMES HABITUALS PER L’AMOR

Ágape (ἀγάπη): Aquest és l’amor incondicional que sentia tothom, ja sigui cap a familiars o gent molt distant. Tot el mon ho pot sentir cap a altres éssers humans.

Fileo (φιλíα): Amor relacionat a l’amistat i molt valorat pels grecs. Lligat a la profunda amistat i les relacions que compartien els guerrers junts als camps de batalla. Mostres de lleialtat cap als amics, de compartir emocions amb ells i fins i tot sacrificar-se.

Storgé (στοργή): Un tipus d’amor familiar. Neix de la familiaritat o dependència.

Eros (Ἔρως): Amor sexual o carnal. És l’amor perillós o irracional, ja que pot arribar a dominar a l’altre individu. D’aquí prové la paraula que coneixem avui dia, “eròtic”.

 

Es diu que l’amor va aparèixer en un moment posterior a través de la poesia lírica, amb autors o autores com Safo de Mitilene, qui expressava aquest sentiment en escrit. Al llibre Odissea d’Homer, també podem veure com es manifesten els quatre termes habituals per l’amor.

 

Moltes de les grans investigacions sobre aquest tema a l’Antiga Grècia tractaven els matrimonis i l’homosexualitat. Aquesta identificació sexual era permesa, però solament si no anaven més enllà del període d’iniciació, ja que una relació d’aquest tipus no podria brindar ciutadans, cosa que es buscava molt. En quant a les dones, era el seu tutor qui escollia el seu marit, i, d’aquesta manera, passava de la tutela del seu pare a la del seu nou home. Als textos d’Homer, aquesta relació apareix amb més llibertat que no pas l’homosexual.

 

Si més no, era important parlar també dels encanteris d’amor màgics que s’usaven a l’Antiga Grècia, ja sigui per explicar les relacions entre causa i efecte utilitzant idees, analogies i simbolisme. És habitual trobar alguns d’ells en els quals s’ordenava a esperits que impedissin la víctima femenina gaudir de la seva vida quotidiana i pretenguessin arrossegar-la fins a l’home que llançava l’encanteri. El déu Eros era el déu de l’amor, i aquest feia rituals cap als grecs relacionats amb el sentiment. Es dirigia més cap a l’amor passional.

 

L’AMISTAT

Pensadors de l’antiga Grècia van deixar varis manifests amb les seves opinions sobre l’amistat. Aquesta és una necessitat indispensable per la nostra felicitat, per això, Epicur d’Esparta deia que una de les coses més importants per ser feliços era l’amistat.

 

Aristòtil va ser un dels que més va treballar aquest tema. Deia que ningú mai acceptaria estar sense amics, encara que es posseeixin els altres béns. No només és necessària, sinó bona i honrada, deia. Segons ell, l’home feliç necessita amics.

 

 

Daniel Ortega, 1r Batxillerat Humanístic