El nom de democràcia (demokratía) està format per composició dels mots démos “poble” i krátos“poder, sobrania” i designava un sistema polític en què la sobirania era en mans d’una assemblea composta per tots els ciutadans.

La democràcia, com bé diu la seva pròpia etimologia era un sistema de govern on el poder quedava sempre en mans del poble. Per assegurar-se d’això els atenesos feien el següent; les figures dels presidents no existien com a tal, només es triaven representants a l’atzar per exercir els càrrecs.  Qualsevol que es presentés al càrrec podia ser “president” o cap d’assemblea. Aquest seria el responsable d’executar les lleis que el propis ciutadans creaven o rebutjaven, per crear-les tots els habitants  es reunien en assemblea i decidien de forma consensuada que portarien a terme i que no per governar el seu estat i el esollit com a cap d’assemblea seria qui ho faria executar de manera oficial. Per tant els polítics no eren governadors sinó càrrecs que s’encarregaven de fer pública l’opinió política del poble i les decisions que es prenien. Tant era així que si algun càrrec feia un mal ús del mateix era durament castigat, fins i tot en algunes ocasions amb la pena de mort. Aquest vídeo fa una referència a molts conceptes sobre l’article i explica de forma visual l’estructura del sistema polític d’època hel·lènica, és una bona eina per completar connexions.

Actualment molts estats arreu del món s’autodenominen democràcies de forma completament errònia ja que el sistema polític actual que predomina internacionalment consisteix en votar un representants que governin per nosaltres en comptes de representar-nos nosaltres mateixos individualment com feien els grecs.

Sembla mentida que fa 2000 anys ja s’hagués desenvolupat idees tan revolucionàries fins i tot per avui dia. M’ha impressionat que el que ara ens semblaria un bogeria com donar tant poder al poble de prendre les seves pròpies decisions polítiques fos el sistema de govern en el mon grec.

Com hem arribat a tacar el nom, d’un sistema tan acurat, amb les nostres egoistes polítiques?

Bust de Pericles conservat als Museus Vaticans, còpia d’una obra original grega del 430 aC

 

 

Mario Giménez Castillo