El dia 27 de març del 2019 vam anar d’excursió a Tarragona per veure dues obres de teatre i per veure la ciutat de Tàrraco. Aquestes dues obres es titulaven Èdip Rei i Els germans. 

 

Èdip rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles al final de la seva vida, l’única conservada de la trilogia sobre el malaurat rei de Tebes.

L’obra narra la història d’Èdip, un desventurat príncep de Tebes, fill de Laios i Iocasta. Poc abans que Laios i Iocasta es casessin, l’oracle de Delfos els va advertir que el fill que tinguessin seria l’assassí del seu pare i l’espòs de la seva mare. Laios va tenir por i, quan va néixer Èdip, va encarregar a un dels seus súbdits que el matés, però aquesta persona no va complir l’ordre de matar Èdip. Solament va lligar-li els peus al nadó i el va penjar, mitjançant una corretja, a un arbre. Per allí va passar Forbas, un pastor dels ramats del rei de Corint, que va sentir el plor del nadó. El va recollir i el va lliurar a Pòlib. L’esposa de Pòlib, Mèrope, es va mostrar encantada amb el nen i el va cuidar amb afecte a casa seva.

Durant unes noces, un borratxo li va dir que Pòlib i Mèrope no eren els seus veritables pares. Després del que havia sentit i turmentat pels dubtes, Èdip va preguntar a la seva mare si era adoptiu o no, però Mèrope, mentint, va dir-li que ella era la seva autèntica mare. Èdip, tot i això, no estava content amb les respostes de Mèrope i va acudir a l’oracle de Delfos, qui li va dir que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare.

En escoltar aquestes paraules, Èdip va prometre no tornar mai més a Corint, i es va anar cap a Fòcida. En el seu viatge, es va trobar un carruatge on viatjava Laios acompanyat d’una cohort. Van començar una baralla i Èdip va matar a Laios. En arribar a Tebes, Èdip va trobar un horrible monstre, l’esfinx. Des d’un pujol aturava tot aquell que passés al costat seu i li formulava una pregunta. Si no la hi contestaven, l’esfinx els provocava la mort.

Èdip va ser capaç de respondre la fatídica pregunta i així va alliberar Tebes, la ciutat que el monstre havia torturat fins aleshores. En entrar a la ciutat, els ciutadans, agraïts amb l’estranger, li van proposar de fer-lo rei i que es casses amb la reina Iocasta, vídua de feia poc i germana de Creont. El casament i la coronació es van produir entre grans festes.

 

Quan vam veure aquesta obra al teatre, em va costar entendre l’argument de la història perquè a vegades no entenia bé el que deien. Però després em vaig mirar el llibre que ens van donar,  i ho vaig entendre tot bastant bé. Abans de que l’obra comencés, no tenia massa expectatives i pensava que no m’agradaria perquè a mi no m’agrada molt anar al teatre, però vaig estar equivocat. Em va agradar força i em va semblar una obra interessant. A més, com que la obra estava ambientada en l’antiga Grècia, em va agradar molt que fóssim a Tarragona (tot i que és una ciutat romana) i que el teatre fos a l’aire lliure perquè aquests factors em van ajudar a introduir-me més en la història i viure-la de més a prop i amb més intensitat.

 

Per concloure l’excursió, em va semblar molt bona idea donar una volta per Tarragona i visitar la ciutat perquè crec que és una ciutat molt bonica que has de visitar algun cop en la teva vida i fer-ho amb una guia, com ho vam fer, encara molt millor. Per tant, em va semblar una molt bona excursió que la repetiria se’ns dubte i la continuaria fent per les properes generacions del nostre institut.

 

Marc Calahorro

 

ÈDIP AMB EL MONSTRE