El pasat 27 de Març vam poder gaudir de dues obres de teatre tant clàssiques com fascinants al camp de mart, un teatre a l’aire lliure situat a Tarragona: Èdip Rei i Adelphoi (els germans).  Ens van presentar dues obres ben diferents, de dos autors gairebé oposats, Sòfocles (autor d’Èdip Rei) i Terenci (autor d’adelphoi). L’escenografia era humil i senzilla però molt entenedora, i amb això un cop més podem reflexionar sobre la importància de la senzillesa i la claredat. Moltes vegades ens entenem més quan parlem amb poques i clares paraules que no pas quan volem decorar el nostre relat.

 

Pel que fa a Èdip Rei, va ser una obra molt profunda i un mirall molt clar de la societat d’aquella època, personalment em va satisfer molt. Vaig trobar que hi havia petits detalls molt creatius i fidels a l’obra, com ara l’uníson del cor o la personificació de la pesta al principi de l’obra. Aquesta obra, com he esmentat abans, penso que és una imatge molt fidel al pensament dels grecs antics, el seu pensament i devoció constant pels deus, i la idea de justícia que en molts casos perdura avui en dia, em fa pensar en com volem encara nosaltres la societat futura.

 

La reflexió de l’obra d’Adelphoi és molt diferent, ja que van versionar molt la obra original, adequant-la a un estil còmic i actual. El resultat també em va agradar molt, ja que, tot i que estic a favor de representar les obres originals i sense gaires variacions amb la finalitat de transmetre les sensacions previstes per l’autor original, també crec que està bé poder-les modificar. La versió que ens van presentar, va fer que es perdés l’essència original de l’obra, tot i que en va adquirir una altra de molt sana, la de l’humor. Personalment aquesta obra no l’aniria a veure amb la intenció d’aprendre sobre Terenci o sobre el pensament romà, sinó per passar una estona molt divertida i agradable, fet que, penso, és essencial.

 

En definitiva crec que va ser una sortida molt enriquidora, tant a nivell emocional com a nivell intel·lectual, penso que se n’haurien de fer més, ja que, en opinió personal, a través de l’experiència és quan més s’aprèn, és quan realment s’aprèn.