Es diu que Aracne  de Lidia, filla d’Idmon, esdevenia una gran teixidora i brodadora, els seus teixits encisaven a qualsevol, de manera que tothom l’admirava i elogiava. Aracne s’ho va creure fins al punt de comparar-se amb Atena, afirmant que ella  tenia més habilitats que la deessa, la qual es va enfadar molt per les seves paraules. Finalment es van enfrontar en un duel per a demostrar qui era la millor teixidora.

Abans del duel, Atena disfressada de vella li  digué a Aracne les següents paraules: «No vulguis competir amb una deessa. Demana perdó humilment pel que has dit, temerària. La deessa et perdonarà, si li ho demanes», tot i així Aracne seguia pensant el mateix i es preguntava per què no es presentava la deessa en persona, al que Atena li respongué que ja s’havia presentat, i es tragué la disfressa que duia. Al veure a Atena en la seva forma real, Aracne va perdre tota esperança de guanyar, però tot i així van competir.

Atena va crear un tapís on s’exaltava la grandesa dels deus de l’Olimp, en canvi Aracne va crear un tapis amb escenes amoroses del olímpics no gaire glorioses, com ara una escena on es veu representat a Zeus banyat per una pluja d’or. El tapís d’Atena era majestuós, però el de la seva rival el superava, la deessa no va aconseguir trobar cap imperfecció. Això va fer que la seva gelosia augmentés i acabés per destruir el tapís d’Aracne.

La pobre noia, desesperada al veure la seva obra destruïda, va decidir agafar un llaç i penjar-se, de manera que la deessa, plena de compassió, va decidir salvar-la. Com a càstig la va convertir en aranya, de manera que va seguir teixint, com abans.

Laura Carbonell (2n de Batxillerat)