La mitologia grega coneix dues Aglauros. La primera és filla d’Acteó, el que va ser el primer rei d’Atenes, i dona de Cècrops, amb qui va tenir un fill, Erictoni, i tres filles, Aglauros, Herse i Pàndrosos. Però en aquest cas no parlarem d’ella, sinó de la seva filla. Aquesta va ser estimada d’Ares, de qui va tenir un fill, Alcipe.
Aglauros, juntament amb les seves germanes, intervé a la llegenda d’Erictoni, o millor coneguda com la llegenda d’Atena i Hefest. Atena educava en secret a Erictoni, que va néixer d’una passió que Hefest va sentir per
Mercury, Herse and Aglauros de Jean-Baptiste Pierre. 1763, Museu Louvre de París.
ella. Però, degut a que no volia deixar taca al seu nom de deessa virginal, el va agafar i el va deixar dins un cistell a càrrec de les tres filles de Cècrops, amb l’única prohibició de no obrir el cistell per mirar-hi dins. Aglauros i Herse, envoltades d’una gran curiositat, varen obrir el cistell i, al veure el cos del petit Erictoni rodejat per una gran serp, varen embogir i es van suïcidar llençant-se des de l’Acròpoli d’Atenes.
A aquest final s’hi han afegit moltes versions, però totes acaben amb un o altre càstig per a les germanes que varen desobeir a la gran Atena.
Blanca Martínez
Daniel Ortega
He trobat molt interessant aquesta publicació ja que amb ella he arribat a la conclusió de que la majoria de mites com aquests tenen tots una moralitat final. En aquest cas és que Atena va demanar a Aglauros i a Herse que no miressin la cistella amb el nen a dins, i al fer-ho, van acabar suïcidant-se. Crec que la moralitat aquí és no ficar el nas a on no ens ho demanen i obeir els favors que ens demanen les persones, si no, poden acabar passant coses com aquesta. A més, m’he sentit molt identificat amb Aglauros ja que jo també tinc curiositat per moltes coses i de vegades em miro massa tot el que em diuen que no miri ni faci.