Per què Ulls d’òliba?  El motiu va de bracet de les emocions i els records d’aquesta deessa grega que va néixer del cap de Zeus: si hi ha un epítet dels olímpics que m’agrada és el d’Atena.  A l’edició que vaig llegir el meu primer any de grec a l’institut, en castellà, la definia com Atenea, la deidad de los ojos de lechuza. Les primeres traduccions a la universitat em van fer descobrir que en grec clàssic l’epítet es concentrava en una sola paraula: Γλαυκῶπις. Comprovo en el diccionari Grec-català, editat el 2011, que tant es pot traduir per ulls brillants, com ulls d’òliba. La memòria, juganera amb les paraules, em guia fins Els ulls glaucs del grup de Begur Glaucs.

No us quedéssiu pas només amb la seva mirada altiva, el seu posat fred i el seu caràcter bèl·lic! En el seu Diccionari de mitologia grega i romana Pierre Grimal recull la seva vinculació a la filosofia i a l’artesania sense oblidar que els habitants de l’Àtica agraïen a la deessa el regal de l’olivera que la feu sobirana de la ciutat.  És molt probable que, si aneu a Atenes i pugeu fins a l’Acròpolis, no us pugueu estar de fer-vos una fotografia al costat de l’olivera, amb les Cariàtides de fons (les còpies… perquè les originals són dins del museu), per molt que la raó us digui que potser aquella olivera hi és només des de fa uns centenars d’anys…

El nom d’Ulls d’òliba ha inspirat l’il·lustrador Jepi Serola aquesta Atena que ens observa atenta i ens guia pels camins de saviesa dels antics. Moltes gràcies, Pep!