País: França

Any i lloc de naixement: 7-3-1875 (Ciboure)

Any i lloc de defunció: 28-12-1937 (Paris)

Biografia: El juny de 1875 la família Ravel es traslladà a París. La infantesa de Ravel va ser feliç. Va començar l’estudi del piano a l’edat de sis anys, sota el mestratge d’Henry Ghys i va rebre precoçment les ensenyances de Charles René (harmonia, contrapunt, composició). El clima artístic i musical, prodigiosament fecund, del París de la fi del segle XIX no podia més que recolzar la progressió del petit Maurice. Des de ben menut, era sensible a la música.

Amb el naixement del nou segle, el jove Ravel ja era un compositor reconegut, i les seues obres es prenien en consideració. Amb tot, el seu ascens a la celebritat no seria cosa fàcil. L’audàcia de les seues composicions i la seua admiració declarada cap als revolucionaris Chabrier i Satie li comportarien moltes enemistats entre el cercle dels tradicionalistes.

El 1897 Ravel accedí a la classe de contrapunt d’André Gédalge. El mateix any, Gabriel Fauré esdevingué el seu professor de composició. A la fi dels seus estudis va veure la llum l’ Obertura de Shéhérazade (estrenada al maig de 1899 entre els xiulits del públic; cal no confondre amb la versió per veu de dona i orquestra), i de la famosa Pavana per una infanta difunta que continua sent la seua obra per piano més interpretada pels melòmans afeccionats, tot i que el seu autor no se l’estimava massa.

Les quatre candidatures de Ravel al Prix de Rome (1901, 1902, 1903, 1905) van concloure en notables fracassos.

La seua melodia obsessiva i la riquesa orquestral l’han convertit en una de les obres musicals més cèlebres i més difoses arreu del món. Suscitant en els oients una mescla d’estupor i fascinació, el Bolero de Ravel sempre ha magnetitzat els públics i ha desconcertat la crítica. Però la seua immensa popularitat tendeix a encobrir l’amplitud de la seua originalitat i les intencions de l’autor.

Obres:

Quadres d’una Exposició

Daphnis et Chloé

Concert en sol

Ma mère l’Oye

Bolero

Instruments que tocava: Piano

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/dckOerDVTa8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Comentari de l’audició: És trista però bonica, la cançó és molt aguda, té molts instruments com ara: el violi, la viola el contrabaix, la trompeta el violoncel; és molt tranquil·la. Hi ha una orquestra que toca molt be.

A l’audició assisteix molt de públic.

Treball realitzat per Pep, Braian i Àlex.