País: Espanya

Any i lloc de naixement: Cadis 23 de novembre de 1876

Any i lloc de defunció: Alta Gracia, Argentina 14 de novembre de 1946

Biografia: El seu pare era d’origen valencià, mentre que sa mare, María del Carmen Matheu Asturias, era catalana. Dels tres germans del matrimoni només tres van arribar a l’edat adulta: Manuel, Germán i Maria del Carmen.

Va rebre les primeres lliçons musicals de la seva mare, una excel·lent pianista que no va dubtar a posar-lo en mans dels millors professors de Cadis: Alejandro Odero i Enrique Broca, comptant també amb el suport i l’alè del melòman gadità Salvador de Viniegra.

Als 15 anys ja mostra alguns trets de la seua personalitat; somniador, sensible i amb una feble salut.

L’excel·lent pianista José Tragó, professor del Conservatori, va adonar-se de les excel·lents capacitats del gadità i va ser un important suport per al jove pianista que, a banda, començava a mostrar interès per la composició.

La situació de Falla a Granada comença a presentar-se insostenible cap a 1933. Per una banda s’aguditzen el problemes de salut, amb multitud de símptomes d’etiologia fins ara desconeguda, a més de l’empitjorament de l’estat emocional.

Falla es va retirar a la ciutat d’Alta Gracia. Els últims vint anys de la seva vida els va passar treballant en la que considerava que havia de ser l’obra de la seva vida: la cantata escènica Atlàntida, sobre el poema de Jacint Verdaguer.

La imatge més difosa de Manuel de Falla, el seu retrat a un antic bitllet de 100 pessetes .

Obres: El amor brujo, el sombrero de tres picos, noches en los jardines de España.

Instruments que tocava: Piano.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/L5vHUODzcJ8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Comentari de l’audició: Algunes vegades és greu i d´altres és aguda, és molt tranquil·la i relaxant. És fa amb una orquestra en la que entren els següents instruments: el violí, el violoncel, la viola, el contrabaix, el clarinet, la flauta travessera, la percussió i el trombó. El director, que dirigeix, els compassos, ho fa molt ràpidament. És una obra molt difícil, a la vegada bonica i apassionant.

Treball realitzat per Jandry i Enric.