Daily Archives: 12 març 2010

Ravel

ravelPaís: França

Any i lloc de naixement: 7-3-1875 (Ciboure)

Any i lloc de defunció: 28-12-1937 (Paris)

Biografia: El juny de 1875 la família Ravel es traslladà a París. La infantesa de Ravel va ser feliç. Va començar l’estudi del piano a l’edat de sis anys, sota el mestratge d’Henry Ghys i va rebre precoçment les ensenyances de Charles René (harmonia, contrapunt, composició). El clima artístic i musical, prodigiosament fecund, del París de la fi del segle XIX no podia més que recolzar la progressió del petit Maurice. Des de ben menut, era sensible a la música.

Amb el naixement del nou segle, el jove Ravel ja era un compositor reconegut, i les seues obres es prenien en consideració. Amb tot, el seu ascens a la celebritat no seria cosa fàcil. L’audàcia de les seues composicions i la seua admiració declarada cap als revolucionaris Chabrier i Satie li comportarien moltes enemistats entre el cercle dels tradicionalistes.

El 1897 Ravel accedí a la classe de contrapunt d’André Gédalge. El mateix any, Gabriel Fauré esdevingué el seu professor de composició. A la fi dels seus estudis va veure la llum l’ Obertura de Shéhérazade (estrenada al maig de 1899 entre els xiulits del públic; cal no confondre amb la versió per veu de dona i orquestra), i de la famosa Pavana per una infanta difunta que continua sent la seua obra per piano més interpretada pels melòmans afeccionats, tot i que el seu autor no se l’estimava massa.

Les quatre candidatures de Ravel al Prix de Rome (1901, 1902, 1903, 1905) van concloure en notables fracassos.

La seua melodia obsessiva i la riquesa orquestral l’han convertit en una de les obres musicals més cèlebres i més difoses arreu del món. Suscitant en els oients una mescla d’estupor i fascinació, el Bolero de Ravel sempre ha magnetitzat els públics i ha desconcertat la crítica. Però la seua immensa popularitat tendeix a encobrir l’amplitud de la seua originalitat i les intencions de l’autor.

Obres:

Quadres d’una Exposició

Daphnis et Chloé

Concert en sol

Ma mère l’Oye

Bolero

Instruments que tocava: Piano

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/dckOerDVTa8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Comentari de l’audició: És trista però bonica, la cançó és molt aguda, té molts instruments com ara: el violi, la viola el contrabaix, la trompeta el violoncel; és molt tranquil·la. Hi ha una orquestra que toca molt be.

A l’audició assisteix molt de públic.

Treball realitzat per Pep, Braian i Àlex.

Gershwin

gershwin

País: Estats Units

Any i lloc de naixement: Nova York 26 de setembre de 1898

Any i lloc de defunció: Nova York 11 de juliol del 1937

Biografia: El 1910 la família Gershowitz va adquirir un piano per a les lliçons musicals del seu germà menut però George, va començar a tocar-lo d’oïda i va demostrar un talent innat..

Va tenir diversos professors de piano fins que va ser presentat a Charles Hambitzer per Jack Miller. Hamblitzer va actuar com a mentor de Gershwin fins a la seua mort.

El seu primer treball com a pianista el va trobar en una companyia publicitària. El 1916 dóna a conèixer el ragtime “Rialto Ripples”, amb gran èxit, i el 1918 aconsegueix el seu primer hit nacional amb la cançó “Swanee”. També el 1916 va començar a treballar per a la companyia Aeolian Company and Standard Music Rolls a Nova York, gravant i component rolls de pianola. Va produir dotzenes si no centenars de rolls sota el seu nom vertader o amb pseudònims . També va gravar rolls de les seues composicions per a la companyia de l’inventor de la pianola,Welte-Migton a Nova York.

Gershwin va fer una breu estada a París on va compondre Un americà a París.

A principis de l’any 1937, Gershwin va començar a patir migranyes i una impressió recurrent d’estar olorant cautxú cremat: havia desenvolupat un tumor cerebral.

Va morir a Hollywood, on estava treballant en la música de Goldwyn Follies, l’11 de juliol de 1937, al quiròfan, mentre l’estaven operant del tumor cerebral.

Tenia només 38 anys. Va mantenir una relació amorosa durant 10 anys.

Després de la mort de Gershwin, Swift va arranjar algunes de les seues composicions i va col·laborar amb el seu germà Ira en diversos projectes. Gershwin va morir sense deixar testament, i tots els seus drets van ser heretats per sa mare. Està soterrat al cementeri de Westchester Hills Cemetery, a Hastings-on-Hudson, Nova York.

La música de Gershwin continua produint diners. Els drets d’autor de les seues obres expiren l’any 2007 a la Unió Europea i entre 2019 i 2027 als Estats Units d’Amèrica .

Obres:

El 1924, musical Lady Be Good , jazz “Fascinating Rhythm” i 1926 “The Man I Love.” Oh, Kay! ,Funny Face 1927 Strike Up the Band (1927 i 1930); Strike Up the Band (1927 i 1930); “I Got Rhythm” Of Thee I Sing (1931).

Instruments que tocava: Piano

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9azR5V8efUc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Comentari de l’audició: És alegre, ràpida, lenta i suau. Sobre tot és molt bonica. I és també relaxant, tranquil·la, molt aguda, sorprenent, divertida, surten molts instruments com:el piano, l’arpa ,violi, els platerets, violoncel, la trompeta.

El video es de disney de la pel·lícula fantasia 2.000.

Treball realitzat per Jennifer i Júlia.

Falla

Manuel de Falla

País: Espanya

Any i lloc de naixement: Cadis 23 de novembre de 1876

Any i lloc de defunció: Alta Gracia, Argentina 14 de novembre de 1946

Biografia: El seu pare era d’origen valencià, mentre que sa mare, María del Carmen Matheu Asturias, era catalana. Dels tres germans del matrimoni només tres van arribar a l’edat adulta: Manuel, Germán i Maria del Carmen.

Va rebre les primeres lliçons musicals de la seva mare, una excel·lent pianista que no va dubtar a posar-lo en mans dels millors professors de Cadis: Alejandro Odero i Enrique Broca, comptant també amb el suport i l’alè del melòman gadità Salvador de Viniegra.

Als 15 anys ja mostra alguns trets de la seua personalitat; somniador, sensible i amb una feble salut.

L’excel·lent pianista José Tragó, professor del Conservatori, va adonar-se de les excel·lents capacitats del gadità i va ser un important suport per al jove pianista que, a banda, començava a mostrar interès per la composició.

La situació de Falla a Granada comença a presentar-se insostenible cap a 1933. Per una banda s’aguditzen el problemes de salut, amb multitud de símptomes d’etiologia fins ara desconeguda, a més de l’empitjorament de l’estat emocional.

Falla es va retirar a la ciutat d’Alta Gracia. Els últims vint anys de la seva vida els va passar treballant en la que considerava que havia de ser l’obra de la seva vida: la cantata escènica Atlàntida, sobre el poema de Jacint Verdaguer.

La imatge més difosa de Manuel de Falla, el seu retrat a un antic bitllet de 100 pessetes .

Obres: El amor brujo, el sombrero de tres picos, noches en los jardines de España.

Instruments que tocava: Piano.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/L5vHUODzcJ8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Comentari de l’audició: Algunes vegades és greu i d´altres és aguda, és molt tranquil·la i relaxant. És fa amb una orquestra en la que entren els següents instruments: el violí, el violoncel, la viola, el contrabaix, el clarinet, la flauta travessera, la percussió i el trombó. El director, que dirigeix, els compassos, ho fa molt ràpidament. És una obra molt difícil, a la vegada bonica i apassionant.

Treball realitzat per Jandry i Enric.

Bizet

bizet

País: França

Any i lloc de naixement:1838 Paris

Any i lloc de defunció: 3 de juny de 1875 Bougival

Biografia:

Als nou anys va entrà al Conservatori de París.

Als 18 anys compongué el seu primer èxit, la Simfonia en Do Major.

La controvertida estrena de la qual es diu que va precipitar la mort del compositor que morí a Bougival el 3 de juny de 1875 , d’un càncer de gola.Nasque entre una família de músics a París

Compositor francès. Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major (1855). Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma (1857),

Morí pocs mesos després de l’estrena de Carmen, òpera acollida amb una certa fredor, acusada de wagnerisme i de naturalisme en l’argument, bé que convertida en una de les més populars després de la mort del seu autor.

Molt exigent amb si mateix, la seva producció és relativament escassa i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix compositor i només recuperades pòstumament, com és el cas de la Simfonia en do major (1855).

Fou un compositor francès d’òperes.

Obres:

  • L’Arlésienne, suite No.

  • L’Arlésienne, música incidental (1872)

  • Carmen, òpera (1873-4), estrenada l’any 1875, acollida amb fredor pel públic i la crítica, actualment una de les òperes més representades arreu del món.

Instruments que tocava: Que participa tota l’orquestra alguns instruments son el violi,el fagot,el clarinet,la trompeta,la flauta travessera,el flautí,el violoncel,el platerets…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SP4k55L9GgA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Comentari de l’audició: Es molt alegre a vegades es rapida i a vegades es lenta es entretinguda es forta es molt bonica,a vegades es un poc avorrida, la toquen tota l’orquestra amb molts d’instruments,es molt llarga,es molt difícil de tocar es molt repetitiva.

Treball realitzat per Denisa, Sorina i Sara.

Txaicovski

Txacovski

País: Rússia

Any i lloc de naixement:7 de maig de 1.840 Kamsko-Votkinsk, Rússia,

Any i lloc de defunció: 6 de novembre de 1.893 Sant Petersburg,

Biografia:

Taikovski va nàixer a Kamsko-Votkinsk, Rússia, una petita ciutat situada en els Urals. Era fill d’un pare enginyer de mines ucrainès i de la seua segona muller, Aleksandra Andreevna d’Assier. Entre els seus avantpassats també es poden trobar antecedents polonesos, cossacs i alemanys.Als cinc anys va començar a estudiar piano.

L’any 1850 va superar l’examen d’admissió a l’Escola de Jurisprudència de Sant Petersburg. en la qual va estudiar durant els següents nou anys i que suposava un destí, el de buròcrata, molt habitual entre els joves de la petita noblesa.

Una ex-alumna, de qui ell se’n recordava poc o gens, Antonina Ivanovna Miliukova, nascuda l’any 1849, li va escriure una carta amb una declaració d’amor. El lligam entre la realitat i l’art, entre la vida i l’ideal, va ser immediat per al músic, tant que tot i no estar massa convençut i contra el parer d’amics i parents va decidir-se per un matrimoni fulminant.

Vers 1880, la reputació de Txaikovski es va reforçar considerablement. En el termini d’un any rebia innombrables peticions d’arreu d’Europa i de Rússia, el que li va ajudar a vèncer la por escènica que havia arrossegat tota la vida, així com a enfortir la seua auto-seguretat

El 6 de novembre de 1893, nou dies després de l’estrena de la sisena Simfonia, “Patètica”, obra en la que el compositor s’havia despullat emocionalment, Txaikovski va morir de còlera després d’haver begut aigua del riu Neva sense esterilitzar

Obres:

El llac dels Cignes, Op. 20 (1875-76)

La bella dorment, Op. 66 (1888-89)

El trencanous, Op. 71 (1891-92)

Obertura 1812, op. 49 (1880)

Marxa Eslava, op. 31 (1876)

Francesca da Rimini, op. 32 (1876)

Instruments que tocava: Piano

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vjO_q0zYnQs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Comentari de l’audició: Es una cançó trista i lenta a vegades fort però al principi és tranquil·la i després va pujant a més rapida. Els dibuixos son de la pel·lícula La princesa cigne,la cançó és de Txaicivski”El llac dels cignes.

Treball realitzat per Aleix, Pau i Eddy.