País: França

Any i lloc de naixement: Pirineus Atlàntics, 7 de març de 1875

Any i lloc de defunció: París, 28 de desembre de 1937

Biografia: Son pare, Joseph Ravel (1832 – 1908), era un enginyer de renom, amb avantpassats suïssos i savoians (Ravez). Sa mare, Marie Delouart-Ravel (1840 – 1917), era basca, descendent d’una antiga família espanyola (Deluarte). Va tenir un germà, Edouard Ravel (1878 – 1960) amb qui va mantenir durant tota la vida un fort lligam afectiu.

El juny de 1875, la família Ravel es traslladà a París. Així doncs, les llegendes insistents que pretenen destacar un lligam entre la influència d’Espanya sobre l’imaginari musical de Maurice Ravel i els seus “orígens bascos” són exagerades, atès que el músic no va tornar al País Basc abans de complir els 25 anys.

Ravel va ser feliç. Els pares, atents i cultivats, habituals dels cercles artístics, van encoratjar les primeres passes del seu fill, el qual palesava des de ben menut unes dots musicals excepcionals. Va començar l’estudi del piano a l’edat de sis anys, sota el mestratge d’Henry Ghys i va rebre precoçment les ensenyances de Charles René (harmonia, contrapunt, composició). El clima artístic i musical, prodigiosament fecund, del París de la fi del segle XIX no podia més que recolzar la progressió del petit Maurice.

A partir de l’estiu del 1933, Ravel va començar a presentar signes d’una malaltia neurològica que anava a condemnar-lo al silenci durant els quatre darrers anys de la seua vida. Admès al Conservatori de París el 1889, Ravel esdevingué alumne de Charles de Bériot i va fer amistat amb el pianista espanyol Ricard Viñes, que es va convertir en intèrpret entusiasta de les seues millors obres.

Obres:

Bolero

Quadres d’una Exposició

Daphnis et Chloé

Concert en sol

Ma mère l’Oye

Instruments que tocava: Piano

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/H5MLNMgpywk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Comentari de l’audició: Es una cançó greu, on surt un violi elèctric. El toquen 4 nois joves. El ritme es repeteix sempre, la melodia és molt bonica. És ràpida . Dos estan plantats, i un assentat a una cadira i l’altre agenollat a terra.

I porten un vestit negre, i toquen tots a l’hora.

Treball realitzat per Lluc, Meritxell i Carles.