Avui dia, que l’educació està trontollant i buscant el seu camí, entre els obstacles o conflictes a treballar, ens trobem aquests nens i nenes que han subjugat als seus pares i mares, o millor dit, aquests adults que han permés als seus fills que els tractin com esclaus. Ja fa temps que s’en parla i podem trobar tot tipus de fonts d’informació relacionades amb aquest tema. Per posar algun exemple: Emilio Calatayud[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/K2GTauJT5Vg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]. Quina opinió en teniu?
Vas fort al teu bloc Jordi…sí sinyor,per això són,per reflectir el que ens inquieta i el que volem,o com a eina personal, de comunicació,al centre a l’aula…
Sé de quin vídeo parles,un home sense pèls a la llengua.Nosaltres com a mestres,hi treballem amb alguna d’aquesta canalla.i poder tenim a les nostres mans la possibilitat d’aportar el nostre granet de sorra i fer quelcom en aquest sentit…per sort,també cal dir,que la nostra realitat a Cerdanya dista molt d’altres situacions com pot ser la mateixa Barcelona,Lleida,Girona…
Bona feina Jordi…amb una pregunta a l’article, convides a la participació al teu bloc.
A veure si ets capaç d’enllaçar-nos el vídeo que ens has dit…o fins i tot penjar-lo :-)…tot arribarà.
Xavi http://blocs.xtec.cat/alfonsi
És una pena trobar-se amb aquest tipus d’alumnes/as, d’infants que ja volen ser grans i dominar el món i el seu entorn. No és fàcil buscar culpables, però sí trobar-los. Qui diria anys enrere que acabaríem així? No em vull imaginar que passarà amb el pas dels anys!
Tu ho saps millor que ningú. Aquest any t’has graduat en un màster d’immersió amb nens i nenes amb T.C.C. i altres fenòmens estranys. Haurem de cridar en Mulder perquè investigui aquests expedients X
No és que vulguin dominar-ho tot, és que des de ben petits JA ho dominen. Són uns tirans als que no importa res més ni ningú que no siguin ells mateixos. Han estat i estan tan protegits i consentits que de grans ja veurem com reaccionen a les bufetades que, inevitablement, els donarà la vida. Ara creuen que només tenen drets i els deures són per als demés però de grans troben persones que els posen “les peres al quarto”, com es diu, i llavors, pobrets, no s’hi saben enfrontar. Resultat? No cal dir-ho, a la vista està.
Penso que el jutge Calatayud té tota la raó però ell pot fer el que fa i dir el que diu perquè és jutge i en aquest país o ets jutge o estàs totalment desemparat davant d’aquests nens dels seus pares i de la societat en general.
Continuo pensant que, si ho arribo a saber, em faig veterinari. Avui dia això és la llei de l’embut. El pitjor és que pot acabar sent la del Far West.