Articles d’opinió | Tuta, la marmota

Coneixeu el programa ‘La Sardana a l’Escola‘?

Segur que sí!

Tot i així, per si encara hi ha algú que no, avui us en faré cinc cèntims.

Aquest programa es dur a terme des de l’any 1997, gràcies a l’Associació Cultural La Talaia amb col·laboració de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Gràcies això, milers d’alumnnes, fa més de 18 anys que poden aprendre a ballar sardanes i, aprendre tot el que envolta a la dansa popular catalana i a la seva música.

Durant els nou cursos que porto treballant com a mestre de música, en les diferents escoles que he estat, sempre hem dut a terme aquest programa. Crec fermament que val la pena dur-lo a terme ja que es pot integrar, perfectament, als continguts de l’àrea de música. Els alumnes, a part d’aprendre a ballar, a assimilar els passos dels curts i els llargs, també aprenen a escoltar la música, a contar-la, saber quins són els instruments que senten i com s’organitza La Cobla. I s’ha d’agrair la feina que fan els monitors perquè busquen totes les maneres de fer-ho més atractiu i proper als alumnes.

A part de tot això, si nosaltres anem a la pàgina web:

http://www.ddgi.cat/recursosPedagogics/sardana/sardana.html

podem trobar tota una sèrie de recursos molt interessants (que també tindreu enllaçats més endavant a l’apartat de material musical).

El primer material que trobem són uns quaderns creats per la Mireia Bosch, Xavier Colon i Quim Massa. Podeu trobar quaderns des de primer curs de cicle inicial fins a segon curs de cicle superior.

El segon material que trobem són unes programacions didàctiques, realitzades pels mateixos autors dels quaderns, però en aquest cas, només ho trobem a partir de cicle mitjà fins a cicle superior.

I ja que recomanem material, a tots els que estigueu interessats en treballar la sardana des de diferents aspectes, i tingueu ganes de fer-ho de manera digital, us recomano el següent bloc on us explicaran com funciona el PROJECTE SARDATIC. Els creadors del projecte són: l’Eva Martínez i Carrasco, el Xavi Piñol, la Griselda Roca i Prats, i la Núria Aznar.

http://sardatic.blogspot.com.es/

Com podeu observar, de possibilitats de treballar la sardana a l’escola n’hi ha unes quantes! Ara només cal que escolliu la que més s’adapti a les vostres possibilitats!

Per acabar amb aquest article, us deixo una foto que vaig fer ahir, 15 de gener, a la primera sessió d’aquest curs de ‘La Sardana a l’Escola’, a l’Escola Santa Coloma de Ger.

Fins aviat i bona dansa!

Enric Coll

Hola!

Avui no penjaré cap material, cap endevinalla… avui, us vull compartir una petita experiència que fa estona que em fa reflexionar i que, al final, m’he decidit a escriure-la.

Avui, mentre pujava a treballar, he escoltat a RAC 1, que el govern de l’Estat espanyol suspenia una llei promoguda pel govern català; concretament, la llei de la pobresa energètica que assegurava que, totes aquelles famílies al llindar de la pobresa no poguessin fer front a les elevades factures de les calefaccions a l’hivern, poguessin gaudir, igualment, de calefacció i aigua calenta.

Vull deixar clar que, aquest article, no és una defensa aferrissada al govern català. Vull expressar que, per més que hi he donat moltes vegades, no sóc capaç d’entendre com el govern espanyol, es deixa endur per altres temes polítics que estan afectant la relació ‘Espanya – Catalunya’ i suspèn una llei que, el que s’hauria d’haver fet, és aprovar-la a la resta de l’Estat.

No s’han parat a pensar en cap moment amb les famílies que abandonen amb aquesta llei? No s’han parat a pensar que, aquestes famílies poden tenir nens/es que, el que no poden fer, és passar fred cada nit? No s’adonen que encara poden agreujar més la situació de deixar nens/es sense un plat calent a taula?

Tant costa arribar a fer-se aquestes preguntes? O és que estan massa ocupats tapant tots els casos de corrupció?

Com sempre, tinc tendència a voler escriure una cosa i acabar-ne fent un altre. Retorno al títol del meu article.

Reflexos de la societat…

Resulta que, degut a la meva indignació, he fet un post a la xarxa social Facebook (cada cop més abandonada) i l’afecte que ha tingut sobre els meus ‘amics’ ha estat completament nul. El que em sobte de tot això és que, un dia, penjaràs un foto ben ‘tonta’ i tindràs un munt de ‘likes’.

I em pregunto, en què ens estem convertint? Ens queixem dels nostres polítics, però nosaltres som els primers d’actuar de maneres semblants. I després ens queixem de com actuen els nostres nens i nenes?

No ho sé… tot plegat em sembla molt frívol.

I, ei! Que, en totes les meves reflexions, jo també m’incloc a mi mateix com a part a qui faig retrets.

Crec que hem de canviar molt les coses si realment volem crear i formar una nova generació, una nova societat.

Fins aviat,

Enric Coll

Tuta, la marmota

Materials, propostes i reflexions per l'aprenentatge

Arxiu d'etiquetes: Articles d’opinió

La Sardana a l’escola!

Reflexos de la societat!